Blasfèmia i llibertat d’expressió

Tot fa preveure que les querelles a causa de les caricatures de Mahoma acabaran resultant cícliques, per no dir recurrents. El primer episodi el va protagonitzar el diari danès Jyllands-Posten, amb 12 caricatures que van generar una àmplia polèmica i també mostres de solidaritat d’alguns mitjans francesos, entre els quals Charlie Hebdo. Aquesta setmana, a partir de la violència desfermada amb l’excusa del pseudofilm “La innocència dels musulmans”, el setmanari satiric francès ha tornat a publicar acudits on apareix el profeta de l’islam. Tot plegat ha generat un fort debat a França, Alemanya, Estats Units i al món àrab. A Catalunya i a Espanya la qüestió ha quedat eclipsada pels darrers “episodis nacionals”, però lentament treu el cap als mitjans.

Destacaria tres articles d’aquests darrers dies. Un a Eldiario.es, de la Olga Rodríguez, i dos de l’Ignacio Torreblanca, aquest i aquest.

Ja el 2005 la polèmica tenia dos eixos, com torna a passar ara.

L’eix que ocupa més atenció és el del conflicte entre islam i occident. Aquest conflicte s’expressa de diverses maneres: relacions entre món àrab (i països de tradició islàmica) i països occidentals, violència contra occident al món àrab, paper dels col·lectius musulmans a Europa, i el clàssic debat sobre la compatibilitat entre islam i democràcia, islam i llibertat, etc.

El segon eix és el de la llibertat d’expressió i els seus límits. Hi ha un dret a la blasfèmia? Els sentiments religiosos mereixen una protecció especial?

El creuament entre tots dos eixos ens situa davant d’una nova pregunta. La defensa de determinades conviccions ha d’estar ajustada al càlcul d’oportunitats? I això val per totes les opcions, tant la que percep les caricatures com una blasfèmia que s’ha de castigar, com la postura que defensa que les religions han de sotmetre’s a burla i crítica. Ens trobem davant d’aquella sentència llatina, fiat justitia ruat caelum, que normalment es tradueix com a “faci’s justícia i que caigui el món”. Matar per una ofensa? Morir per ella?

El redactor en cap de Charlie Hebdo és taxatiu en la seva resposta: L’autocensura és el principi del totalitarisme. L’entrevista és interessant i val la pena llegir-la, perquè en les preguntes també hi descobrirem molts implícits

La resposta dels estats occidentals més involucrats (Estats Units i França) també és il·lustrativa, prudència i reserves, fins i tot crítiques a la publicació, però també protecció als autors (també al productor de “La innocència dels musulmans”). No pot ser d’altra manera, com ja va passar amb Dinamarca, que té una llarga tradició de pluralisme i tolerància. Als Estats Units, la llibertat d’expressió constitueix un dels pilars fundacionals de l’estat, i precisament la primera esmena a la seva constitució inclou la protecció de la pràctica religiosa dins de la llibertat d’expressió. A França, la laïcitat de les institucions figura a les constitucions de la IV i la V repúbliques.

La protecció a la llibertat de consciència, culte i religió, doncs, ha de poder ser compatible amb la llibertat d’expressió en la seva vessant més descarnada i ofensiva.

No deixa de ser curiós, no obstant, que en tots els episodis que comentem la “base territorial” dels autors siguin països amb especial tradició de protecció a la llibertat d’expressió. Si ho comparem amb Espanya haurem de recordar el recent judici contra Javier Krahe pel vídeo “Cómo cocinar un cristo” (feliçment sobresegut). O fent memòria, podem recuperar la portada que va fer “El jueves” (que seria com el nostre Charlie Hebdo) l’any 2005. És aquesta:

Podem concloure amb algunes idees.

  1. Que sí que hi ha un mínim càlcul d’oportunitats entre els autors de les burles i ofenses.
  2. Que això demostra la importància del reconeixement legal a la llibertat d’expressió com a bé jurídic superior, essencial per a una vida democràtica.
  3. Que a Espanya el càlcul surt a la baixa.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s