Qué es la laicidad

CubQUEESLALAICIDADbajaPublicat per Editorial Proteus a la seva col·lecció Saber.

El primer que s’ha de dir d’aquest llibre és que el títol és enganyós. De fet, el títol original és Sécularisation et laïcité, i és sobre aquests dos conceptes que Jean-Claude Monod evoluciona. De fet, aprofundeix molt més en el concepte de secularització que no pas en el de laïcitat. A banda que un títol com aquest, tan genèric, fa pensar en una obra de divulgació, i no l’és pas. És un assaig i requereix d’uns mínims coneixements previs. Que ningú s’espanti, no és cap tractat esotèric; però tampc és un manual adreçat al gran públic.

El segon que podem dir és que és un llibre breu (poc més de dues-centes pàgines) però intens. L’estil és entenedor (insisteixo que ningú s’ha d’espantar) i només peca d’utilitzar un vocabulari un pèl artificiós.

I ara parlem del contingut.

Sobre la secularització en parlem poc, considerant que és un dels fenòmens més determinants de la modernitat. Però s’hi han ocupat Weber, Marx, Freud… Cap dels grans pensadors i científics socials dels dos darrers segles ha obviat aquesta qüestió. Monod parteix de Weber i la seva idea de “desencantament del món” per narrar la ruptura que la modernitat provoca en el món occidental, especialment allà on la Reforma no es va poder imposar del tot. Una ruptura que és filosòfica, política, cultural… i evidentment científica. Així ens ajuda a endinsar-nos en les diferents aproximacions a la idea de secularització: Schmitt, Blumenberg, Michel de Certeau, Gauchet, etc. I ens alerta de com el propi concepte de secularització ha estat terreny de disputa i amaga algunes trampes. Monod tanca el debat assumint la tesi de Blumenberg, que posa al descobert el que hi ha implícit en el concepte de secularització: la secularización pasa a ser una “categoría de la ilegitimidad”, encaminada a una “apropiación” inconfesada e indebida de un “bien” intelectual (teológico) expoliado a su legítimo propietario, y a emplazar así la Edad Moderna en situación de deuda cultural.

A partir d’aquí, la pregunta que es planteja Monod, i que representa un dels grans interrogants que encerclen la qüestió de la laïcitat, és sobre la relació entre secularització i laïcitat, fins a quin punt un és causa o conseqüència de l’altra i fins a quin punt estan vinculats tots dos processos. Aquí és inevitable comparar els processos de secularització i laïcització europeus, que han arribat a punts d’equilibri (inestable) molt diversos, que poden anar de la religió nacional en el cas anglès al model francès de separació estricta. Perquè hi ha diferències importants entre els països nordeuropeus, on el luteranisme o el calvinisme van funcionar com a catalitzadors d’una nova racionalitat, i els països catòlics on la qüestió religiosa i la qüestió feudal eren indestriables. En aquest sentit m’ha semblat interessant, per poc habitual, la comparació entre la Il·lustració francesa, forçosament anticlerical i antirreligiosa, i l’Aufklärung alemanya, conciliadora amb l’església (Kant, sense anar més lluny): La Reforma, como revolución religiosa, habría ocasionado el desarrollo de una Aufklärung alemana más conservadora en el plano político, y más preocupada por una síntesis entre la razón y la religión cristiana.

Ara Monod ja pot entrar a fons en els debats polítics i filosòfics francesos que van recórrer tot el s.XIX i que basculaven entre el reforçament del galicanisme, la obediència a Roma i l’establiment d’una religió civil, i que van culminar en la moderna idea de laïcitat.

Al tercer capítol Monod es proposa conciliar les dues principals aproximacions teòriques a la laïcitat. La més filosòfica, que podem identificar amb autors com Pena-Ruiz, i la més sociològica, encapçalada per Jean Baubérot. És a dir: hi ha una “laïcitat pura”, un model teòric al qual ens anem aproximant? O la laïcitat és una construcció político-jurídica, filla del seu temps, i es modula en funció de les solucions adoptades a cada moment històric? Monod resol bé la qüestió, o com a mínim enfoca bé la pregunta: es evidente que estos principios se presentan a nuestra reflexión a través de su inscripción en la ley y en una historia intelectual y política: no podemos pretender “deducirlos” ex-nihilo, pero podemos intentar dilucidar aquello que, en ellos, satisface una cierta prueba de universalización sobre la base de la igual libertad, y aquello que no la satisface (…). Se hace por tanto necesario un cierto vaivén entre la expresión histórica de estos principios y su reconstrucción filosófica, entre un “espíritu de las leyes” históricamente construido y los fundamentos filosóficos que podemos extraer y validar o no mediante un planteamiento reconstructivo.

Monod identifica els següents principis fonamentals de la laïcitat (un dia farem una llista comparant enumeracions de principis de la laïcitat de diversos autors…)

  1. Igualtat jurídico-política de tots els ciutadans independentment de les seves creences.
  2. Neutralitat de l’estat respecte a tota església o culte.
  3. Garantia del lliure exercici del culte
  4. Alliberament d’una esfera pública independent de qualsevol institució religiosa i de qualsevol simbolisme religiós.

Les següents pàgines se centren en exposar els argumentaris laics habituals (o sigui que si algú volia saber què és la laïcitat aquí trobarà el que busca) i posa de manifest les tensions entre les matrius liberal i republicana de la laïcitat.

Lentament, el llibre ens ha anat transportant de les preguntes bàsiques i els moments històrics primigenis a l’actualitat i els reptes contemporanis de la laïcitat. Monod en detecta dos de principals.

  1. Ha estat el propi procés de secularització el que ha acabat socavant els principis de legitimació de la laïcitat republicana original.
  2. S’han desfermat forces contra-secularitzants que pretenen desbaratar el procés històric sobre el que es recolzava la laïcitat (neoconservadorisme, fonamentalisme islàmic i cristià…).

Resumint: un llibre molt recomanable per a qui estigui avesat als debats sobre laïcitat i secularització i tingui ganes d’aprofundir-hi des d’una perspectiva filosòfica i política.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s