ICV presenta una Llei de llibertat religiosa al Senat

IBI_ICVDivendres passat, Joan Saura va presentar al Senat una proposta de Llei de Llibertat Ideològica, Religiosa i de Culte. Podeu trobar el text íntegre a la web de la cambra.

El pràmbul fa referència a la Llei 7/1980 que se suposa que regula la situació actual (se suposa perquè no és així, està mutilada pels Acords Concordataris) i presenta la proposta de llei com un desplegament de l’Art. 16 de la Constitució. He trobat a faltar alguna referència a l’Art 27, que també fa referència a la qüestió, concretament al dret a l’educació religiosa i moral.

Sobre l’extensió cal dir que és una llei breu, de només sis articles. Em sembla una mesura adequada, les lleis han de ser breus; sobretot les que regulen drets fonamentals.

Pel que fa al contingut, destacaria els següents aspectes:

Regula en el mateix articulat la llibertat de consciència, ideològica, de culte i religió. És a dir, considera la llibertat de religió una manifestació de la llibertat de consciència, que en tot cas mereix una protecció especial o específica.

Consagra la igualtat entre creients i no creients. És un bon punt de partida, del que es tracta és de donar a tothom les mateixes oportunitats d’accés a l’espai públic. La laïcitat s’acostuma a vincular al valor de la llibertat, i és correcte fer-ho, però m’atreviria a dir que els seus efectes jurídics tenen a veure bàsicament amb la igualtat.

Elimina els efectes civils de les cerimònies religioses. De fet, a dia d’avui, l’únic cas en que això es produeix és el casament catòlic. És correcte posar fi a aquesta irregularitat.

Fa especial èmfasi en la protecció del menor posant límits als drets dels pares.

  1. Impedeix que cap infant sigui obligat a instruir-se en una religió o sistema de creences
  2. Impedeix que l’infant sigui discriminat per cap motiu
  3. Situa el seu correcte desenvolupament físic i mental com a dret prioritari a presevar.

Tinc els meus dubtes de si això significaria la desaparició de la religió de les aules, a mi  no m’ho sembla, el que representa una omissió important.

La relació entre les institucions públiques i les confessions religioses estarà condicionada a l’interès públic. No s’impedeix la subvenció d’entitats religioses però tota ajuda haurà de complir aquest criteri d’interès públic.

Entenc (tot i que no ho diu expressament) que això exclou la subvenció del culte i que deixa oberta la porta a possibles subvencions a entitats vinculades a les religions. En cas que hi hagi ajuts públics per al sosteniment dels llocs de culte, aquests hauran de tenir un retorn en forma de servei públic. M’ha semblat una fórmula adequada per resoldre un problema bastant complex, que és el del patrimoni cultural i històric en mans de l’Església Catòlica. A França els llocs de culte anteriors a la llei de laïcitat de 1905 són de titularitat estatal, però una mesura com aquesta és impensable a Espanya.

Equipara, a efectes de protocol, la dignitat dels representants religiosos a la dels altres representats de la societat civil.

Exclou l’objecció de consciència a l’hora d’exercir càrrecs públics i també en les relacions laborals. És una qüestió sens dubte polèmica, però val a dir que s’hi ha tornat pels continuats abusos que n’han fet deteminats sectors professionals, especialment dels rams de la salut i del dret. Podríem anar més enllà i discutir si aquests mateixos  sectors són coherents amb la seva pròpia religió quan apel·len al dret a la objecció de consciència, però sens dubte aquest no és l’espai. Potser ho fem en una altra ocasió.

A efectes de registre públic, les confessions religioses compartiran inscripció amb la resta d’associacions.  En aquest cas tinc dubtes que sigui una mesura adequada, ja que no estem exigint el mateix a les esglésies que a les associacions. Les associacions han de complir uns mínims de democràcia interna que no són exigibles a les esglésies. La laïcitat és un principi procedimental al qual s’arriba després de fracassar reiteradament en l’intent d’amotllar les esglésies als principis democràtics. O dit de forma simètrica, després de fracassar reiteradament en l’intent de les esglésies d’apropiar-se de les institucions i monopolitzar l’espai públic. Hi ha, finalment, un acord de protecció especial que s’acompanya de límits especials.

Finalment la proposta de llei inclou una disposició transitòria per a la denúncia dels Acords Concordataris amb la Santa Seu i dues disposicions derogatòries de la Llei 7/1980 i de les Lleis que regulen els acords de cooperació amb la Federació d’Entitats Evangèliques, la Federació de Comunitats Israelites, i la Comissió Islàmica d’Espanya.

Resumint: es tracta d’una proposta de llei clarament laïcitzadora, que podria ben bé representar la consagració definitiva d’Espanya com un país laic sense que això entrés en cap contradicció amb la Constitució, i que malauradament no prosperarà perquè sembla que els temps avancen en direcció contrària.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s