Valoració de la LOMCE (I)

El_florido_Wert_thumbHe trigat uns dies a escriure sobre la proposta de llei que de moment porta l’acrònim LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i que s’està popularitzant com a Llei Wert. La tardança ha vingut motivada pel galimaties jurídic que han organitzat els del Ministeri d’Educació. I és que en comptes de fer una llei nova amb l’exposició de motius, els seus articles ben ordenats, i les disposicions derogatòries de rigor, la LOMCE té una exposició de motius infernal i un article únic on es dedica a esmenar la LOE (2006), la LODE (1985) i la LOU (2001). O sigui que t’has d’endinsar en una jungla de modificacions amb mapa, brújula, llanterna… Només això ja m’ha semblat de molt mala educació, i no és cap acudit fàcil. Les lleis s’han de poder entendre, el contrari és llençar-nos a la indefensió més absoluta, a un joc esotèric en el que sempre perdrem.

Bé, anem al gra.

La LOMCE ha desfermat una forta polèmica des dels primers esborranys que van circular, ja fa mesos. Val a dir que ens quedem curts i que a més, el redactat final sembla pitjor que els esborranys. És una llei que sembla un torpede contra el català, contra l’autonomia de centres, contra la igualtat social, contra la igualtat de gènere, contra la democràcia… M’ha resultat impossible no recordar aquella frase de Víctor Hugo quan deia allò que la història del Partit Clerical és la història del progrés humà, però escrita del revés.

Si ens centrem en la qüestió religiosa, la LOMCE té dues grans conseqüències. Avui ens centrarem en la qüestió curricular.

Així doncs, la primera conseqüència de la Llei Wert i que ha estat la més publicitada, és que l’assignatura de religió es converteix en avaluable. Aquesta ha estat una reivindicació constant de la jerarquia catòlica des que el 1979 es va signar l’Acord Concordatari sobre Ensenyament i Assumptes Culturals i sembla que el Ministre Wert finalment s’hi ha avingut. La LOMCE va més enllà del que diu l’Acord, on la religió és una matèria d’obligada oferta per part del centre i de lliure elecció per part de l’alumne.

És una mica llarg d’explicar, però podríem dir que els diversos moviments dels governs socialistes (especialment el de Felipe González) per arraconar l’assignatura de religió van topar amb l’oposició frontal de la Conferencia Episcopal i van fracassar als tribunals. Primer, quan es va pretendre que els alumnes que no cursaven religió avancessin altres matèries, es va considerar que això perjudicava als alumnes que sí la cursaven. Després, quan es va pretendre eliminar tota assignatura alternativa a la religió i deixar aquell temps lliure, també es va fracassar perquè es considerava que es feia un tracte de favor als alumnes que no feien religió. Això va portar a la situació que hem vist els darrers anys, on un grup d’alumnes fan religió en una aula, i els altres s’estan en una altra aula fent alguna cosa que no es pot dir què és, perquè si és matèria curricular tenim un problema i si no ho és també. Ni matèria ni no matèria, un problema que sembla metafísic.

Aquest problema tenia dues solucions: eliminar l’assignatura o fer-la avaluable. Aquesta és la opció que ha triat el Ministre. Compte, l’assignatura continua essent optativa. Els alumnes que no la vulguin cursar podran optar per una assignatura de “Valores sociales y cívicos”. Però no deixa de ser il·lustratiu que el mateix Wert hagi admès que no sap molt bé què s’haurà de fer aquí. L’estratègia, doncs, és clara: afeblir l’alternativa i reforçar la religió.

Pel que fa a la impartició de l’assignatura, continuarà com fins ara. És a dir que anirà a càrrec de professors nomenats a dit per l’Ordinari diocesà. També separats a dit, val a dir. O sigui, sense cap mena de control ni per part de l’administració ni per part dels centres. Si a això hi afegim els problemes que tenen les altres confessions en conveni amb l’estat per proposar professors, la situació de privilegi de l’Església Catòlica és evident.

Cal afegir que desapareix l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, així com tota referència als Drets Humans i la igualtat de gènere. En el seu lloc es crea una nova assignatura d’Educació Cívica i Constitucional, sobre la que tampoc en sabem gran cosa. Considerant la oposició descarnada que va fer l’Església Catòlica a l’assignatura desapareguda, no és cap atreviment afirmar que en això també hi ha hagut un acatament als dictats clericals.

I un darrer apunt que no em sembla menor. Es redueixen encara més les hores d’humanitats, concretament la història al batxillerat, que ara només serà obligatòria per als estudiants de lletres.

Resumint: a nivell curricular ens allunyem a gran velocitat de qualsevol noció de laïcitat. Destaquem els següents punts:

  1. Separació dels alumnes segons les seves creences
  2. Ús de l’escola per a l’adoctrinament religiós de la infància
  3. Consolidació de la posició de privilegi de l’Església Catòlica
  4. Desaparició de tota referència als drets humans
  5. Afebliment de l’educació humanística

De moment ens aturem aquí i aviat penjaré una segona part on em centraré en la segona gran conseqüència de la LOMCE: l’afebliment del sistema públic d’educació en favor de la indústria educativa catòlica.

Anuncis

Un pensament sobre “Valoració de la LOMCE (I)

  1. Retroenllaç: ICV-EUiA proposa introduir la laïcitat com a principi rector de la LEC | Perspectiva laica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s