Valoració de la LOMCE (II)

franco-ha-wertoCom comentava en l’anterior post, un anàlisi de la LOMCE des del punt de vista de la laïcitat em porta a diferenciar dues grans conseqüències.

De la primera ja en vam parlar i és la que més rebuig social i rebombori mediàtic ha despertat: el reforç de la religió catòlica al curriculum. La segona, que és més invisible i probablement més important que la primera, la vaig deixar anar al darrer paràgraf i m’hi estendré ara: l’afebliment del sistema públic d’educació en favor de la indústria educativa catòlica.

Anem a pams.

A principis dels anys vuitanta, l’estat es trobava amb un problema de molt complicada solució. D’una banda, s’havia de complir amb l’agenda modernitzadora i superar l’endarreriment d’Espanya. Endarreriment polític, econòmic, cultural… i educatiu. En el pla educatiu això volia dir sobretot una cosa: universalització de l’educació bàsica. Amb quasi un segle d’endarreriment respecte França, l’estat havia de garantir que tots els nens i nenes anaven a escola. I com que faltaven recursos per estendre la xarxa pública i ja hi havia les escoles de l’església i algunes de privades, doncs es va adoptar pel model dels concerts. L’estat es faria càrrec del cost de l’educació dels infants finançant els centres educatius privats que ho demanessin i a canvi aquests serien gratuïts i se sumarien a la xarxa pública a efectes de matriculació. Naixia així el sistema que encara és vigent, de tres xarxes: la xarxa pública, la xarxa privada concertada i la xarxa privada. Compte, però. Se suposava que el model concertat era un model de transició i a mesura que l’estat anés desplegant-se, només existirien dues xarxes, la pública i la privada. Sabem que no és així, que ni s’ha fet aquest esforç d’obrir noves escoles ni s’ha garantit el joc net a efectes de matriculacions. O sigui que trenta anys més tard les tres xarxes continuen més o menys allà on eren.

Si mirem dades de distribució de l’alumnat, podem veure que a Espanya

  • El 67,3% dels alumnes van a l’escola pública
  • El 26,2% dels alumnes van a l’escola privada concertada
  • El 6,5% dels alumnes van a l’escola privada no concertada

A Catalunya, les dades són les següents:

  • Escola pública: 63%
  • Escola privada concertada: 30,3%
  • Escola privada no concertada: 6,7%

Així doncs, a Catalunya el pes de la concertada és quasi cinc punts superior a la mitjana estatal.

Si ens centrem en l’escola concertada, veiem que el col·lectiu d’escoles religioses absorbeix el 71,7% de l’alumnat. O sigui que l’Església Catòlica, a través de les seves ordes, ostenta un quasi monopoli de la xarxa privada concertada

Si ens centrem en els centres religiosos, les dades ens diuen que el 96,6% dels alumnes ho són de centres concertats. És a dir que pràcticament tota l’escola religiosa és concertada. A Catalunya aquesta dada augmenta fins al 98,8%.

Si això ho quantifiquem econòmicament, la xifra és astronòmica. L’escola concertada rebia l’any 2008 5.400 milions d’euros, dels quals 3.800 van anar a l’escola religiosa.

Estem parlant, doncs, d’una autèntica indústria educativa, depenent del finançament de l’estat, i que ara la LOMCE vol potenciar.

Per fer-ho, segueix tres vies principals

Rebaixant el rol de la xarxa pública. Allà on la LOE (Art.109.2) deia que les administracions havien de garantir places públiques suficients en les zones de nova població, la LOMCE només parla de garantir places suficients. No diu que hagin de ser públiques. Elimina el rol proactiu de les administracions públiques i deixa que sigui el sector privat qui s’avanci a cobrir les noves places.

Blindant l’accés als concerts de les escoles que segreguen l’alumnat per raons de sexe. Els darrers anys, el Tribunal Suprem s’havia pronunciat en dues sentències avalant la decisió dels governs d’Andalusia i Cantàbria de retirar els concerts a les escoles que fan el que ells en diuen “educació diferenciada”. És a dir, que separen nens i nenes. La LOMCE resol la qüestió d’una tacada. El seu Article 84.3 ho blinda explícitament i resol a favor d’aquestes escoles (i en contra de dos governs autonòmics).

Concertant la Formació Professional. A partir de segon d’ESO hi haurà un Formació Professional Bàsica on, per dir-ho ràpid, aniran a parar els suspesos. Tindrà una durada de dos anys i els seus concerts seran preferents.

Resumint: la LOMCE afebleix l’escola pública en favor de la concertada, dins la qual l’Església Catòlica representa el 70% del volum d’alumnes i pressupost. És una estratègia que ja hem vist en altres episodis de la història: la destrucció de l’estat des de dins, l’afebliment de la res publica en favor d’una opció religiosa concreta. En definitiva, la dimissió dels poders públics de mobilitzar recursos en favor de l’educació, el veritable motor de progrés d’una societat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s