La laïcitat de la Marta Mata

home_mm_1La Marta Mata és, amb Francesc Ferrer i Guàrdia, una de les figures més rellevants de la pedagogia en la història de Catalunya. Per motius que no venen al cas estic elaborant una breu biografia de la seva persona i m’ha semblat oportú desgranar aquí la seva faceta més laïcista.

Políticament, la Marta era una militant del PSC en tota regla; però a mi em sembla que si ella hagués pogut triar s’hauria decantat per la Unió Socialista de Catalunya d’en Campalans, en Comorera, Serra i Moret o Alomar. Un socialisme amb una discurs universalista, d’arrel democràtica i liberal, que volia fer bona aquella frase tan coneguda d’en Campalans “política és pedagogia” i que a la Marta li agradava capgirar dient “pedagogia és política“. Sense una transformació profunda de la condició humana la política no canvia res, és pura perpetuació del poder.

El compromís de la Marta amb la laïcitat de l’educació s’explica en part per aquesta influència política i queda demostrat per la seva tasca a Rosa Sensat i en els diferents càrrecs institucionals que va assumir al llarg de la vida: Diputada, Senadora, Regidora, i Presidenta del Consell Escolar de l’Estat. Però si aprofundim una mica més en la seva vida, veiem que hi ha també una harmonia amb les seves conviccions més íntimes que val la pena reivindicar.

La Marta era cristiana, i cristiana practicant. Assistia a missa regularment a la petita parròquia de Saifores, on hi trobava la comunió amb les seves creences. I eren aquestes creences les que fonamentaven la seva posició radicalment favorable a l’escola laica. Ho explicava així, ja gran, en una entrevista: “La meva família i la meva mare era cristiana, molt cristiana […] Jo vaig passar les meves crisis, però vaig tenir la sort d’anar a una bona escola laica en temps de la República i per tant, si he volgut ser cristiana ho he pogut ser.”

L’espiritualitat de la Marta, tan senzillament explicada, estava basada en la llibertat. No era catòlica per mandat de ningú, per cap inèrcia històrica. No estava determinada més que per la seva voluntat, fruit del seu diàleg íntim. I aquesta experiència religiosa reclamava un context de llibertat i de laïcitat, començant per l’escola.

La Marta havia fet catequesi i fins i tot havia escrit manuals de catecisme, però l’espai per a l’evangelització no podia ser l’aula, havia de ser la parròquia: “En la nostra societat, una escola definida per un credo que no és per a tots, separa. La separació és aparentment còmoda, però antieducativa. […] No podem demanar als mestres que siguin catòlics tota la vida, ni als infants que van a l’escola que siguin cristians. En canvi, a la parròquia sí que els ho podem demanar. Estic convençuda que cada cosa té el seu lloc.

La Marta, com moltes altres persones de bona fe, demostra que no hi ha cap contradicció insalvable entre les conviccions religioses i la defensa de la laïcitat, perquè la laïcitat és l’arquitectura de la convivència que garanteix el respecte de totes les opcions sinceres i lliurement acceptades.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s