Geopolítica de la Santa Sede (Vanguardia, Dossier n.48)

Vanguardia-Dossier-48_54376041693_51351706917_600_226La Vanguardia ha titolat el seu Dossier d’aquest trimestre “Geopolítica de la Santa Sede“. Són prop de 100 pàgines signades per 12 autors que tracten qüestions internes de la organització de l’Església Catòlica, i externes com la relació d’aquesta religió amb d’altres confessions i d’altres actors internacionals en el context contemporani.

La qualitat dels articles és bastant irregular. N’hi ha que aporten informació de qualitat que permet entendre la lògica que hi ha al darrere de l’elecció del Papa Francesc i ens ajuden a fer-nos una idea dels reptes del Vaticà per a les properes dècades, i n’hi ha que són molt fluixos, fins i tot mal redactats i clarament propagandistes, com el de la construcció europea (que té punt delirants).

Per fer un resum de continguts, destacaria.

  1. L’opció catòlica es veu desafiada pel creixement demogràfic de l’islam i l’extensió del pentecostalisme a Amèrica Llatina. Lentament va perdent pes relatiu, però continua sent la religió amb més fidels del món (1.200 milions), és una organització formidable, i ocupa un espai central en determinats processos globals que li permeten jugar una posició d’arbitratge o de referent moral.
  2. El nou escenari mundial sorgit de la globalització i la crisi dels estats-nació és vist com una oportunitat per a desplegar el rol de comunitat transnacional del catolicisme i enfortir el paper del Papa com a referent mundial i líder de la humanitat.
  3. L’elecció del primer Papa no europeu ha de servir per capgirar el discurs de la modernitat i assenyalar l’Europa secularitzada com una excepció. Ja no és Europa qui racionalitza el món, és el món qui recristianitza Europa. En aquest sentit, el Papa Francesc és un clar continuador de Benet XVI.
  4. La Xina s’ha convertit en una qüestió de primera magnitud. Pel seu pes demogràfic i la seva puixança econòmica, és evident que ja és un actor mundial ineludible. Però continua sent un dels pocs estats sense relacions diplomàtiques amb el Vaticà, insisteix a construir un model propi d’Església Catòlica i reprimeix els intents de subordinació a Roma. Tot indica que els propers anys en sentirem a parlar, d’aquest tema, ja sigui perquè el conflicte puja de to com perquè es resol amb algun pacte.
  5. El conflicte de les darreres dècades entre món islàmic i occident ha provocat una davallada brutal de les comunitats cristianes a l’orient mitjà i ha intoxicat les relacions islam – catolicisme. Aquest també serà un flanc a tenir en compte les properes dècades.

No faré un apartat d’omissions però he trobat a faltar algun apunt sobre la qüestió ambiental, la transformació del capitalisme, el paper de les noves identitats i la realitat tecnològica, fins i tot biotecnològica. Desconec si és una omissió de l’editor o és que no hi ha cap estratègia vaticana coneguda sobre aquests reptes, però hauria estat bé alguna relexió. Són els reptes de la humanitat, qui vulgui liderar-la faria bé de proposar alguna cosa al respecte.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s