De dogmes i rotunditats: creences de primer i segon ordre

alba_romero_jamon_reflejo-300x300Redactant l’anterior post se’m va acudir que estaria bé ampliar una mica més tota aquesta qüestió dels dogmes i les veritats rotundes que dificulten el diàleg. Així per sobre, em sembla que els dogmes van quedar explicats i retratats.

Ara miraré d’afegir un matís diferent i que em sembla pràctic: es tracta de la diferència entre creences de primer ordre i creences de segon ordre.

Les creences de primer ordre són allò que pensem dels fets i del món. Jo puc recuperar la meva afirmació “El pernil de jabugo és menjar dels Déus“ però algú altre pot dir “Déu va fer el món en sis dies” o “Els Amics de les Arts són insuportables”, o “Linux és millor que Windows”. Fins aquí, el que cadascú pensa.

Les creences de segon ordre són allò que pensem sobre el que pensem. És a dir, quin valor de veritat té una proposició. I aquí és on la cosa es complica. Jo puc pensar que “Déu va fer el món en sis dies” i estar-ne plenament convençut, però no tenir massa problemes en discórrer amb gent que opina el contrari i conviure-hi. O puc identificar-me de tal manera amb Linux que acabi odiant als usuaris de Mac, Windows, i a qui es posi per davant.

Si ens hi fixem, l’afirmació “Déu va fer el món en sis dies” té moltes més implicacions (metafísiques, religioses, científiques, morals) que “Linux és millor que Windows”. La diferència per a la convivència no són els pensaments sinó quina importància donem a aquests pensaments. I suposo que a tothom li ve al cap alguna situació bastant violenta iniciada per una parida.

Dit això, podríem concloure que les creences de segon ordre són l’element determinant a l’hora de valorar la compatibilitat d’una persona o col·lectiu amb la vida democràtica.

A priori i en abstracte, si ens cenyim al criteri apuntat en aquest post, podríem dir que no hi ha cap qualitat en les religions que les faci diferents dels gustos tecnològics, gastronòmics, musicals, futbolístics o polítics. I trobaríem exemples de creients i grups religiosos (en podem dir liberals) que guanyen la comparació amb molts seguidors de clubs de futbol a efectes de tolerància, convivència, acceptació del pluralisme…

Aleshores ens podríem preguntar: per què serveix la laïcitat?

Una primera resposta seria que la laïcitat no és una idea a priori, sinó el resultat de segles de conflicte entre poder civil i religiós. Però aquesta és una altra qüestió i ja en parlarem un altre dia.

Advertisements

One thought on “De dogmes i rotunditats: creences de primer i segon ordre

  1. Retroenllaç: Crim ateu a Chapel Hill? | Perspectiva laica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s