Opinions i actituds vers la religió a Espanya

Portada_II_Encuesta_200x160El passat 3 d’octubre va esclatar una bomba a la basílica del Pilar de Saragossa. Se l’atribuïa un misteriós Comando Insurreccional Mateo Morral. No se n’ha sapigut res més, però la mateixa tarda ja era motiu de mofa twittera per part del sector més anarco del TL. I no se’n fotien de la bomba, no. Se’n fotien del Comando. Deien que era un invent policial de tota la vida. I dels cutres. No entraré a valorar-ho perquè jo d’això no en tinc ni idea.  En tot cas, la bomba, posés qui li posés, va existir. Afortunadament no va causar danys personals greus (una senyora amb dolor al timpà i prou).

D’altra banda, ahir mateix a Tarragona, l’Església Catòlica va procedir a batre el seu propi rècord de beatificacions. En vaig parlar aquí i aquí, no cal repetir arguments. Si de cas, aquí va la notícia a El País (a La Vanguardia ja l’han tret de la pàgina principal).

Si ens baséssim només en aquests fets, arribaríem a la conclusió que la qüestió religiosa a Espanya i a Catalunya és viva. Ara bé, fins a quin punt?

La setmana passada l’Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya va publicar la “2ª Encuesta sobre opiniones y actitudes de los españoles ante la dimensión cotidiana de la religiosidad y su gestión pública”.

Anem a veure alguns resultats.

1. Sobre la importància que té la religió en la vida dels espanyols, la suma de “poco” i “nada” és del 53,4%. La suma de “bastante” i “mucho” és del 45,9%

2. A grans trets, podem considerar que hi ha tres terços de població: creient pràcticant (31,4%), creient no practicant (36,8%), i la suma d’agnòstics, ateus i indiferents (31,1%).

3. El 82,7% dels creients, ho són de l’Església Catòlica.

4. Per al 54,1% de la població, les creences religioses eren més importants per als seus pares. Igual d’importants, un 28,4%. Igual d’irrellevants, un 8,5%. Menys importants, un 7,2%

5. El 57,5% educaria els fills seguint els preceptes d’una confessió religiosa. El 39,4% no ho faria. Val a dir que aquesta xifra varia molt amb l’edat.

6. En la comparació amb l’exercici d’altres drets com la llibertat d’expressió o la igualtat entre homes i dones, resulta curiós que la llibertat religiosa sigui el que amb major mesura és considerat com a quelcom en que l’estat ha de deixar que la societat s’organitzi sola (56,9%).

7. El 89,2% dels enquestats no s’ha sentit mai discriminat per motius religiosos.

8. El 24,2% prefereix que els nous centres de culte s’obrin a les afores dels municipis, no al centre. Entre els favorables a “qualsevol lloc” i els indiferents, sumen el 73,1%.

9. Entre els possibles centres de culte que hom prefereix no tenir aprop de casa, les mesquites són les que generen més rebuig (39,8%) i en segon lloc les sinagogues (31,4%). Les esglésies catòliques reben un 16,3% de rebuit.

10. Les opinions contràries a la presència de la religió a l’espai públic són considerables. Un 35,7% creu que haurien d’estar prohibits els actes de culte en carrers, places i parcs (un 41,4% hi està a favor).

11. L’àmbit de major tolerància religiosa és el funerari. Tan sols el 15,1% considera que s’han de construir cementiris per a cada opció religiosa i el 91,7% de la gent està d’acord en ser enterrada al costat de persones d’altres religions.

12. Sobre l’ensenyament de la religió a les escoles: el 39,8% hi està a favor, el 27,5% hi està a favor si no és avaluable ni obligatòria, i el 27,5% hi està en contra. Entre els favorables a la religió, el 53,7% està a favor de que s’ensenyin diferents religions.

13. Pel que fa a les subvencions per a les obres de beneficiència de les esglésies, el 68,0% està a favor de donar-les a qualsevol religió, el 21,1% a cap religió, i un 7,3% només a les entitats catòliques.

14. Sobre l’ús del vel islàmic a les escoles i instituts, el 40,8% considera que hauria d’estar permès i el 43,0% considera que s’hauria de prohibir. Cal dir que el 2011, el 51% era favorable a la prohibició.

Algunes conclusions:

1. La tendència a la secularització continua i en aquests moments hi ha una societat dividida en tres terços (practicants, no practicants i no creients) que conviuen amb bastanta normalitat.

2. Així com hi ha un contrast generacional i les generacions joves tenen menys nivells de creença que els seus pares, en canvi el contrast de gènere s’està esvaint i les dones i els homes no mostren grans diferències d’opinió i actitud.

3. Existeix una percepció generalitzada de normalitat, una sensació que és compartida amb menys mesura pels ateus i les religions minoritàries.

4. La majoria de la societat considera la religió una qüestió privada que ha de quedar fora de la intervenció de l’estat. Val a dir que les religions minoritàries són les que més demanen l’empara dels poders públics.

5. Es pot considerar que hi ha un major grau de tolerància i una millor percepció del pluralisme religiós, però que encara hi ha una islamofòbia que esbiaixa aquestes dues consideracions.

O sigui, i per acabar. Que ni el Comando Mateo Morral ni la Beatificació de Tarragona són ja gaire representatius de la societat espanyola.  Afortunadament.

Advertisements

6 thoughts on “Opinions i actituds vers la religió a Espanya

    • Bé, sí que hi ha algunes diferències, però són d’ordre personal. Les dones es declaren més creients, més practicants, donen més importància a la religió que els homes, etc. Però quan es tracta de conformar una resposta de caràcter públic o col·lectiu (que és la que ens interessa), aleshores aquesta diferència desapareix.

      A més, cal afegir que la diferència generacional és especialment intensa entre les dones. L’element que més diferencia les mares i les filles a Espanya és la religió. No hi ha cap altre valor o conjunt de valors on hi hagi un salt tant pronunciat entre generacions com aquest (de més de 20 punts percentuals, un abisme).

      • Ah ja m’estranyava… S’han escrit inclús llibres de psicologia tractant d’explicar aquest fenòmen. Es curiosissim! Per molt patriarcals i misògines que siguin les religions sempre tenen més fans entre els dones. Hobsbawm creu q es pel fet de l’educació preferent per els homes i els freudians hi veuen complexes d’Electra. Un msiteri

      • Colló, complexes d’Electra i tot… Ni idea, sincerament. A banda que sóc bastant partidari de deixar les explicacions psicològiques i epistemològiques a banda quan es tracta de fonamentar la laïcitat. I posats a investigar, em sembla més productiu explorar per què les dones són més creients però igual de tolerants. Dic productiu perquè interessants ho són totes dues qüestions.

  1. Joffre, gràcies pels teus apunta. per cert, Em sembla molt curiós lo del comando mateo morral 10 dies abans de les 522 beatificacions. Si mei se’n torna a saber res, fes-nos-ho saber. Sembla tret d’una novel.la del camilieri….

  2. Retroenllaç: La missa del gall de Sabadell | Perspectiva laica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s