La diversitat religiosa. Criteris de discerniment

religiones_rubikLa Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat (DGAR) de Catalunya disposa d’un òrgan consultiu, el Consell assessor per a la diversitat religiosa. El Consell assessor es va constituir el 2011 i es va reestructurar aquest mateix 2013. Està format per experts provinents del camp de les humanitats i no en sabíem res dels seus treballs fins que han publicat un document que porta el curiós títol “La diversitat religiosa. Criteris de discerniment”. Dic que és curiós perquè això dels criteris de discerniment no sé molt bé què vol dir (a banda que és redundant, criteri i discerniment són gairebé sinònims). Però anem al text.

El primer que trobem és la corresponent salutació de l’autoritat competent, que en aquest cas és la Vicepresidenta Joana Ortega, que és qui té la DGAR al seu càrrec. Aquí ja podem veure per on van els tiros. En primer lloc, només parla de diversitat religiosa. D’acord que estem parlant d’afers religiosos, però no costava res referir-se a la diversitat espiritual, filosòfica, de consciència… En segon lloc, es refereix al diàleg interreligiós com a marc, com si a Catalunya tothom fos creient d’alguna religió. I en tercer lloc (i per  mi el més greu), diu que “el fet religiós és consubstancial a la persona”. Home, doncs no hi estic d’acord, i a més és un insult als ateus, agnòstics i lliurepensadors. No hi ha cap necessitat d’anar fent afirmacions d’aquest tipus des dels càrrecs institucionals. I posats a dir, no estaria de més que en algun moment es fes referència a la laïcitat (com sí que fa el document emès pel  Consell assessor). O sigui, que el pròleg és un desastre.

Pel que fa al document en si, jo diria que la cosa millora una mica, però només una mica.

El primer que trobem és un capítol anomenat “El nou marc” que té el mèrit de parlar dels canvis històrics de les darreres dècades que afecten a la qüestió religiosa sense utilitzar les expressions “modernitat”, “democràcia” o “secularització”. L’explicació que s’hi dóna per entendre el pas d’una societat homogència a una de plural és que hi ha hagut immigració i, atenció: “pel canvi de paradigma social al qual totes les societats s’han vist abocades, que comporta la introducció progressiva del diàleg en totes les esferes de la vida per donar resposta a la sensació d’incertesa”. Em sembla que és un eufemisme, però no tinc molt clar de què.

Cap al final d’aquest capítol hi trobem la següent frase: “Les diferències que separen, molt sovint, uns col·lectius dels altres no són tangibles, sinó essencialment intangibles”. En part és cert, però jo diria que a Catalunya les diferències de dignitat entre religions i opcions de consciència tenen una base ben material (la classe social) i ben tangible (els drets).

El segon capítol duu per títol “La diversitat com a oportunitat”. És encertat, em sembla. Si no fos…que de seguida ens parla de conflictes. En tot cas, davant d’aquesta pluralitat, el document esmenta de forma tangencial tres models: el model laic republicà, el model comunitarista, i una mena de camí del mig que acompassaria identitats i llibertats. Com que no s’aprofundeix en els models, no podem dir gran cosa. Però es veu que hi ha preferència pel tercer.

Avancem des d’aquí cap als esperats criteris de discerniment, que (diu el text) no volen ser polítics, sinó ètics. No entenc per què un òrgan de l’administració ha de fugir de marcar criteris polítics, però vaja, anem a veure quins són.

  1. Respecte mutu
  2. La mútua coneixença i benevolença
  3. La deconstrucció de prejudicis negatius i ofensius
  4. L’equitat en dignitat de les persones, independentment de les seves opcions espirituals i/o religioses
  5. La llibertat de creences i d’expressió de les creences i de les conviccions
  6. El respecte a la integritat física i moral de totes les persones
  7. La cura pels grups minoritaris, perquè puguin expressar-se en el conjunt social
  8. La condemna de qualsevol forma d’extremisme i de violència en qualsevol de les seves formes

Tot és bastant raonable, només que jo començaria per un que fos “Respecte a la llei i reconeixement de la sobirania popular”, però suposo que al ser criteris ètics ja està bé així.

El quart capítol, “Vers un model propi de gestió de la diversitat”, s’entesta a diferenciar laïcitat i laïcisme. És una nova tendència intel·lectual que insisteix en defensar la laïcitat i criticar el laïcisme. Se m’està allargant el post i si de cas ja entraré en la querella un altre dia, però avanço dues consideracions. La primera, que resulta difícil d’entendre com es pot defensar una cosa i criticar el moviment que la fa possible. La segona, que quan es defineix el laïcisme, no sé de què s’està parlant. S’inventa un enemic que no existeix. A partir d’aquí és difícil continuar el debat.

El cinquè capítol fa referència a “La gestió de la diversitat religiosa dins del marc jurídic vigent” i parteix d’una interpretació de la Constitució i el seu famós article 16 (recolzant-se en l’article 9.2) que reforça les tesis més favorables a les religions. És a dir, que posa l’èmfasi en la col·laboració en comptes de la separació.

El penúltim capítol, “Recomanacions d’ordre pràctic”, desmenteix allò de no voler entrar en qüestions polítiques. Religió a les escoles, als mitjans de comunicació, a les empreses, als hospitals, a les institucions… Sembla més aviat una agenda de clericalització general de la societat i les institucions.

I al final, doncs un capítol de conclusions que ja no pot millorar gaire el que ja hem vist. Una declaració d’intencions massa vague on s’hi barregen identitats, drets, tradicions, convivència…

I les meves conclusions? Un document decebedor. El meu objectiu amb aquest blog no és buscar-li les pessigolles a ningú, però em sembla que hauríem de ser més exigents amb les nostres institucions. El redactat és confús, de vegades críptic, hi ha oblits massa flagrants (és molt deshonest parlar del marc legislatiu vigent i obviar els Acords concordataris amb la Santa Seu), el marc conceptual sembla un pastitx d’Habermas, Rawls i kumbaisme orgànic… un desastre. Sincerament, esperava més del Consell assessor i dels seus membres. Conec en Francesc Torralba, el Lluís Duch i la Yaratullah Monturiol. I he llegit en Rubert de Ventós. Vull pensar que una mala tarda la té tothom, però no cal que la resta tinguem mals matins.

La imatge del cub de rubik l’he trobada aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s