Blasfèmia contra la llibertat de premsa

RSFA través d’una notícia publicada a La Vanguardia he pogut accedir a un informe presentat per Reporteros Sin Fronteras sobre la blasfèmia com una de les principals limitacions a la llibertat de premsa arreu del món.

És un informe breu (21 pàgines), signat per Benoit Hervieu, que detalla els darrers casos de persecució contra periodistes i blogaires, els fonaments legals d’aquesta persecució i els moviments internacionals que s’estan produint per reforçar el concepte de blasfèmia com a delicte.

Actualment hi ha 94 estats al món que penalitzen els delicte de blasfèmia, apostasia o difamació de la religió. És gairebé la meitat (n’hi ha 198).

Si ens centrem en el delicte de blasfèmia, aquest és recollit en el codi penal de 20 països, la majoria musulmans: Egipte, Iran, Iraq, Jordània, Kuwait, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Síria, Emirats Àrabs Units, Yemen, Afganistan, Maldivas, Paquistan, Comores, Mauritània, Nigèria, Somàlia i Sudan. En alguns casos estem parlant de pena de mort! La situació és especialment greu allà on les autoritats religioses tenen poder legislatiu.

Pel que fa al delicte de difamació de la religió, la xifra augmenta fins als 86 països. A la UE 24 dels 28 estats membres ho contemplen als seus codis penals (i un dels que no ho fa, Itàlia, sí que contempla l’apostasia com un delicte).

Una altra regió que també preocupa és la formada per algunes repúbliques ex-soviètiques (Rússia, Kazajstan, Armènia, Ucrània, Bielorússia i Turkmenistan), on també s’han produit casos de condemnes severes.

L’estudi narra alguns casos concrets realment colpidors, per l’arbitrarietat de les acusacions i per la duresa de les penes. El que m’ha semblat curiós (i significatiu), és la dificultat de l’autor de l’informe per desllindar blasfèmia de difamació a la religió o ofensa als sentiments religiosos. La dificultat no ve provocada per cap confusió que tingui Benoit Hervieu, sinó per la vaguetat de determinades acusacions i sentències judicials. D’aquí l’arbitrarietat de la que parlava.

L’informe també ens alerta de l’existència d’una ofensiva diplomàtica de la Organització de Cooperació Islàmica, que ja fa anys que dura, per aconseguir que els organismes internacionals (especialment la ONU) reconegui el delicte de blasfèmia en el seu sistema de drets. Sembla que fins ara ha estat aturada, especialment per la UE, però això no vol dir que la cosa es quedi aquí.

Des d’una òptica laica, cap dels delictes que apareixen a l’informe hauria d’existir. La blasfèmia és una ofensa a Déu, i contemplar-la com a delicte significa refrendar l’existència de Déu per llei, cosa que no té cap sentit. I els delictes d’ofenses i difamacions ja tenen el seu correcte desenvolupament en la majoria d’ordenaments jurídics i no hi cap necessitat d’establir una protecció especial als que tinguin naturalesa religiosa.

Però una vegada més, la religió serveix d’excusa per coartar els drets a la lliure expressió i a la informació. L’informe de Reporteros Sin Fronteras, doncs, és del tot oportú.

En destaco un parell de paràgrafs:

“En los países en los que todavía no se ha hecho la distinción entre lo espiritual y lo no religioso, los gobiernos deben su existencia a un supuesto vínculo entre los religioso, lo político, lo institucional y lo público.”

“Criticar a dios es insultar a la fe, a sus creencias y por extensión a toda la sociedad. Penalizar la blasfemia y los ataques al orden público es sinónimo de mantener el orden. “

Si us voleu llegir l’informe, el podeu trobar aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s