Alerta amb en Valls

Valls285Després de l’esterracada socialista a les eleccions municipals i conscient del seu baixíssim nivell de popularitat, el President francès François Hollande ha nomenat Manuel Valls nou Primer Ministre.

No deixa de ser curiós que les reaccions més contundents en contra de la mesura provinguin de l’esquerra, però és que el perfil del que fins ara era Ministre de l’Interior tampoc sembla molt progressista.

Ahir mateix vaig trobar la reacció de Jean Baubérot al nomenament i m’ha semblat interessant fer-vos-la arribar. D’en Baubérot ja n’he parlat en altres ocasions al blog però per posar-ho fàcil podríem dir que és la màxima autoritat acadèmica en qüestions de laïcitat. També val a dir que és un moderat, o potser seria millor qualificar-lo de prudent. El que no té són pèls a la llengua.

Manuel Valls, l’incomprès

La novetat de la nominació de Valls m’ha deixat en un somni, barreja de depressió profunda i còlera. Però l’esdeveniment semblava tan sorprenent que he pensat que se m’escapava alguna cosa. Després, una televisió ha assenyalat de passad que Valls és un “esquerranós molest”. Aleshores, de cop, ho he entès tot. Les peces del puzzle han quedat completament ajustades. Com tots els esquerranosos oprimits (jo en sóc un), Valls és un meravellós estratega. No dubtem, ell renovarà l’esquerra, i la seva primera decisió posarà ipso facto la laïcitat sobre els rails de la llibertat de consciència. M’explico.

Hauríem de prestar més atenció. Algunes propostes de Valls eren impossibles de prendre al peu de la lletra. Clarament, els hem de desxifrar. Sabem, per exemple, que Valls és favorable a la prohibició del vel a la universitat. Com hem pogut pensar per un moment que ell creia el que deia? Le Monde (27 d’agost de 2013) ens recorda la seva oposició a la llei de 15 de març de 2004 que prohibia el vel a l’escola: “Prohibir per llei l’exhibició de signes religiosos – i no ens fem trampes al solitari, estem parlant bàsicament de signes islàmics – , és fer del vel un símbol. Aquesta intransigència no fa més que accentuar la separació entre musulmans i la resta de la població”.

El que era cert per a l’escola ho seria dues vegades més per a l’universitat. Impensable doncs, que un home seriós es contradigui ell mateix sense cap explicació.  Perquè la seriositat és una de les majors qualitats de Manuel Valls N’hi ha prou amb veure les fotos que Paris-Match ha publicat aquest estiu per quedar convençuts! I per estar segur que les seves propostes no seran preses de bones a primeres, ell ha recolzat i de vegades imitat un tal Nicolas Sarkozy. Recordeu quan es va preguntar, durant el Consell de Ministres de setembre, sobre la “compatibilitat de l’islam i la República”; el meu solitari m’ha dit que molts ministres es van interrogar aleshores sobre la “compatibilitat” entre Valls i l’esquerra. Després ha expressat punts de vista semblants sobre els gitanos que Cécile Duflot no va poder desxifrar, i també hi ha la seva polèmica amb Christiane Taubira. I no és casualitat que ataqués a la Ministra de Justícia. Interior contra Justícia, així es tancava el cercle.

Encara no ho heu entès? Jo us ho explico tot. El veritable objectiu de Valls consisteix a convèncer tota l’esquerra de la incompatibilitat entre la funció de Ministre d’Interior i la responsabilitat de la gestió dels cultes, és a dir, de vincular la funció de “primer poli de França” amb la de garant de la laïcitat. I ara que Valls és Primer Ministre, quan anunciï la composició del seu govern, abans de fer prevaldre el “pacte de solidaritat” sobre qualsevol altre pacte, enviarà un signe clar dissociant les dues funcions.

Una mica d’història: fins al 1905 existia un Ministeri de Cultes, vinculat segons el moment a d’altres Ministeris: Instrucció pública, Interior o Belles-Arts. Amb la separació de les esglésies i l’estat es va suprimir el Ministeri de Cultes, per bé que es va mantenir, temporalment, una Oficina de Cultes per gestionar el procés de separació. La separació es va realitzar progressivament, el clergat que era retribuït per l’estat ho va continuar estant durant un temps. De fet, l’anomenada Oficina de Cultes mai va ser suprimida, ni ho serà a causa del fet que des de 1919, el clergat dels “Cultes reconeguts” d’Alsàcia-Mosella és pagat per fons públics (és a dir, pels nostres impostos), una situació que el Consell Constitucional ha declarat compatible amb la República… laica.

Per molt de temps, la adscripció de la Oficina de Cultes al Ministeri de l’Interior no ha tingut cap significat. Els successius ministres no han fet cap declaració significativa sobre la religió i la laïcitat. La laïcitat significava aleshores el no finançament amb fons públics de les escoles privades (religioses en més d’un 90%). Les coses han canviat bastant després d’un quart de segle i és oportú preguntar-nos si adscriure l’Oficina de Cultes al Ministeri de l’Interior continua essent pertinent, o potser incita a una visió securitària de la laïcitat.

Sarkozy, Hortefeux, Guéant, han fet el que han pogut per convence’ns que no era pertinent. I recordeu, que s’hi han esforçat prou! Lamentablement tots pensàvem que això passava perquè eren ministres de dretes, que es proposaven “accentuar la separació dels musulmans de França i la resta de la població”. Ha estat, doncs, del tot necessari que un Ministre d’Interior socialista completi la demostració. Valls s’hi ha esforçat durant els vint-i-dos mesos que ha ocupat el càrrec amb una empenta que no se li pot discutir. I ara que ha aconseguit el seu objectiu, descobrirà la seva estratègia i adscriurà la Oficina de Cultes al Ministeri de Justícia. La laïcitat es materialitza en un dispositiu jurídic per a “garantir la lliberta de consciència i el lliure exercici dels cultes”, com indica l’Article 1 de la Llei de 1905.

I allà estava jo amb les meves reflexions, somrient, quan el meu despertador va sonar i em va indicar que érem a 1r d’abril. Vaig deixar de somriure. Però admeteu que la meva proposta de transferir l’Oficina de Cultes del Ministeri d’Interior al Ministeri de Justícia és una idea a retenir pel dia que l’esquerra sigui al poder.

La foto l’he trobada en aquesta pàgina on diu que Valls defensa la construcció de mesquites amb fons públics. Si a algú li pot sembla contradictori, que llegeixi Hobbes.