A propòsit de Can Vies: radicalitat vs. dogmatisme

IMAG0163

Anomenar malament les coses és augmentar l’infortuni del món (Albert Camús)

De Can Vies se n’està parlant molt aquests dies (y lo que te rondaré, morena), i s’estan dient moltes coses. Una de les qüestions que ocupa més temps als mitjans és anomenar, etiquetar, categoritzar, la gent que formava part del projecte de Can Vies, la gent que va protestar pel seu enderroc, la gent que crema contenidors… tota aquesta gent. Una feinada posant etiquetes.

Okupes, antisistema, violents… i radicals. Radicals és una de les preferides dels mitjans. I un dels arguments que més s’utilitzen per sostenir aquesta afirmació, és que són gent amb qui no es pot discutir perquè es creuen en possessió de la veritat. La qual cosa seria el més oposat al radicalisme.

Radical prové del llatí radix, que vol dir arrel. I una persona radical és la que aspira a arribar a l’arrel dels problemes. És a dir, el radicalisme té més ingredients de recerca i interrogació sobre la realitat del món del que els mitjans ens projecten. El radicalisme està més emparentat amb la noció de lliure pensament i amb la tradició liberal que no pas amb el dogmatisme. Perquè el dogmatisme és l’actitud de negar la possibilitat de discutir determinades coses. No sé com es pot casar una actitud dogmàtica amb una actitud radical, la renúncia al dubte amb el dubte sistemàtic.

De manera que una persona que es creu en la possessió de la veritat és un dogmàtic, mai un radical.

Dit això, i com que tots participem de la confusió terminològica, jo diria que en aquestes aventures tipus Can Vies no és estrany trobar individus amb qui és complicat dialogar. Els polis, per exemple, però no només. També entre la penya que okupa hi ha gent molt totxo. Igual que entre els seguidors d’Iron Maiden, a l’associació de puntaires, prenent el sol a la Barceloneta o venent fruita al mercat d’Hostafrancs. O en un moviment laic i lliurepensador. Perquè l’adhesió a unes idees o uns principis no necessàriament comporta una coherència absoluta amb aquests, perquè la realitat és contradictòria. Per cert, assumir que és contradictòria també és propi de radicals i lliurepensadors, el dogmatisme no digereix bé les contradiccions. Em sembla que s’ha entès el que volia dir.

Dit això, quina burrada el desallotjament i l’enderroc. Quin error, quina cagada.

Ah, i la foto. Doncs la foto és, precisament, de Can Vies. Ara ja l’han fotut a terra, però jo vivia al costat i em feia gràcia com havien aprofitat una creu catòlica per superposar-hi un signe okupa. Una mena de palimpsest simbòlic que em semblava una metàfora del que és una ciutat com Barcelona: memòria i vida en pugna constant. També m’encuriosia el fet que no haguessin retirat la creu, que és el que hauria fet jo. No devien ser tan radicals com semblava. O destralers. Emm… extremistes. O seria millor dir-ne iconoclastes? Osti, què complicat…

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s