Jutges des-obedients

_epiyblas_07aa33bfL’evolució del matrimoni igualitari als Estats Units va tenir un punt d’inflexió en la sentència del Tribunal Suprem de juny de 2013 que anul·lava la prohibició a nivell federal i quedava a discreció dels Estats la seva regulació. D’aquell dia he recuperat una portada històrica del New Yorker per il·lustrar aquest post.

Des d’aleshores 32 estats, el Districte de Columbia i algunes jurisdiccions tribals ja han legalitzat les unions entre persones del mateix sexe. I això està generant notables resistències. Com per exemple, a Carolina del Nord, on deu jutges han renunciat al seu càrrec per negar-se a oficiar aquests matrimonis.

M’ha recordat el post que vaig fer fa temps sobre la objecció de consciència i la que al meu entendre és la solució més coherent: plegar.

I és que no fa gaire, un regidor del PP de l’Ajuntament de Barcelona es volia negar a oficiar casaments a parelles homosexuals. I la meva opinió és que no està obligat a fer-ho, que pot dimitir quan vulgui. Però aquí això ens sembla inconcebible. Però ningú està obligat a ser jutge, o regidor, o metgessa, o farmacèutic… I per tant ningú està obligat a casar homosexuals, ni a practicar avortaments, ni a vendre preservatius.

El dret a la objecció de consciència s’està ampliant lentament en diversos ordenaments jurídics de tot el món. També al nostre, amb la Llei 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, que reconeix el dret a la objecció de consciència del personal sanitari. D’entrada no em sembla malament que les lleis s’adeqüin al pluralisme moral de les societats, però haurem d’anar amb compte de com fem aquest procés. L’extensió de la objecció de consciència no és tan fàcil com sembla. Quin és el límit? L’extensió de l’objecció de consciència ad infinitum és la desaparició de la llei i de qualsevol garantia per a la ciutadania d’un tracte igual. Si s’accepta la superioritat de la consciència sobre la llei, l’estat desapareix, perquè perd tota capacitat normativa i coercitiva. O sigui que tota regulació de lobjecció de consciència ha de ser necessàriament excepcional.

Sota l’aparença de la tolerància ens podem tornar a trobar amb la vella certesa laica: la llibertat religiosa, com totes les llibertats, no es pot eixamplar sense límits. Amb el risc de dinamitar la convivència i la pau.

En tot cas, per molt carques que siguin, els jutges yanquis semblen tenir totes aquestes coses bastant clares.

La notícia m’ha arribat per aquí.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s