#DéuTV3

20141124-Deu amb accentAhir el Sense Ficció de TV3 portava per títol “Déu, amb accent. Se suposava que era un documental sobre les religions a Catalunya i a la pràctica era una seqüència de líders religiosos parlant de les seves esglésies. Cap mirada externa, cap debat, cap contrast d’idees i parers… Una decepció. Per no tenir, no tenia ni un text introductori. Era, ras i curt, un catàleg.

Com que ara també passejo per Twitter, vaig expressar allà la meva estupefacció pel que estava veient i aviat vaig tenir una resposta. En aquest cas d’una noia, la Marta, que es definia com a atea però a qui el programa li estava semblant interessant i útil. A partir d’aquí vam estar intercanviant parers (tot molt civilitzat, val a dir) amb alguna altra aportació pel mig. Aquest matí encara n’he rebut una, però ja amb un to una mica més desagradable d’algú que no sé qui és.

La punyeta és que el Twitter ja sabem que té una pega, només pots escriure 140 caràcters. I em vaig quedar amb ganes d’explicar una mica millor el que em passava pel cap. O sigui que ho faig aquí.

A veure, a mi el “documental” (poso cometes perquè no m’ho va semblar) també em va agradar. Bona factura, gent explicant la seva realitat, una mirada fugaç a diversos cultes… Aquest no és el problema.

El problema és que si defensem la laïcitat de les institucions, això comporta determinades limitacions. Una d’elles és que s’ha de ser molt curós en com es tracta el fenomen religiós, davant del qual se suposa que una televisió pública s’ha de mostrar neutral. I el programa era maco, però de neutral en tenia ben poc. O si considerem que un líder espiritual explicant les bondats de la seva religió és neutralitat, potser que pleguem.

I és que continuem fent-nos un embolic amb la cultura religiosa, la fe, el paper de les religions a l’espai públic, els privilegis d’alguns, els drets de tothom… I al final aquí no es mou res i tot continua igual: amb un sistema desigual.

Tenim moltes maneres d’accedir al coneixement de les religions, i les religions tenen moltes maneres d’arribar a nosaltres. A mi les religions m’interessen; he visitat molts temples, he admirat moltes obres d’art, he llegit molts llibres, he xerrat amb molts creients i hi he reflexionat en la mesura de les meves limitacions intel·lectuals. I no he fet religió a l’escola, ni tinc cap parent fidel de cap culte, ni m’he aficionat a les múltiples misses que emeten les televisions públiques constantment. És, precisament a partir del meu interès per la laïcitat com a eina de convivència, i gràcies a un entorn social que mai m’ha volgut imposar cap creença, que m’hi puc aproximar amb més interès. Són les imposicions i els conflictes entre religions el que ha generat odi, violència, exclusió…

Les religions no poden desaparèixer de la televisió pública, perquè formen part de la societat i inevitablement aniran apareixent en els contextos que correspongui, que poden ser moltíssims (informatius, pel·lícules, sèries, documentals, esports…). Però si hi ha un dia (un de molt concret, pels volts de Nadal) per a utilitzar el prime time de TV3 per a fer proselitisme religiós, aleshores es trenca el principi de neutralitat de les institucions. No de la pitjor manera, està clar. Són pitjors les misses en directe, o determinats biaixos en els informatius. Però sincerament, no calia disfressar un publireportatge com si fos un documental.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s