Editorial 1178 de Charlie Hebdo de 14 de gener de 2015

charliehebdoSi voleu saber què diu la primer editorial de Charlie Hebdo posterior a l’atac del dia 7, aquí la teniu traduïda al català  a vàries mans (Fer, Pont i Vicenç). Potser algú se sorprendrà que després de la massacre aquests tipus se’n recordin de la laïcitat. Jo diria que són republicans de mena. Val la pena llegir-la.

La versió original l’he trobada aquí.

I encara hi haurà «sí, peròs…»?

Editorial de Charlie Hebdo, n. 1178 de 14 de gener de 2015

Des de fa una setmana Charlie, la revista atea, ha realitzat més miracles que tots els sants i profetes units. El miracle que ens enorgulleix més és el que fa que tingueu, entre les mans, la revista que sempre hem fet en companyia d’aquells que l’havien fet sempre. El que ens ha fet riure més és que les campanes de Notre-Dame han repicat en el nostre honor… Des de fa una setmana, Charlie aixeca al voltant del món molt més que muntanyes. Des de fa una setmana, com ha dibuixat magníficament Willem, Charlie té molts amics nous. Anònims i celebritats planetàries, els humils i els poderosos, infidels i dirigents religiosos, els sincers i els jesuïtes, els que trobem pel carrer i els que només hi són de pas. Avui els acollim a tots, no tenim temps ni ens veiem amb cor de fer la tria. Amb tot, no som uns incauts. Agraïm amb tot el nostre cor aquells, per milions, que són simples ciutadans o que encarnen les institucions, que són veritablement al nostre costat, que sincerament i profundament «són Charlie», i que ho reconeixeran. Els altres que se’n vagin a la merda, ja que de totes formes els hi és igual.

No obstant, una pregunta no deixa de molestar-nos: per fi es farà desaparèixer del vocabulari polític i intel·lectual la mala expressió «laïcitat integrista»? Es deixaran per fi d’inventar erudits girs semàntics per equiparar els assassins i les seves víctimes?

Aquests darrers anys ens hem sentit una mica sols tractant de respondre a cop de llapis tots els insults directes i les perles pseudo intel·lectuals que ens han llençat a la cara, i a la cara dels nostres amics que defensen fermament la laïcitat: islamòfobs, cristianòfobs, provocadors, irresponsables, atiadors del foc, racistes, us ho heu ben buscat… Sí, condemnem el terrorisme, però. Sí, amenaçar de mort els dibuixants no està bé, però. Sí, incendiar una revista està malament, però. Nosaltres ho hem entès tot, i també els nostres amics. Sovint hem intentat riure, perquè és el que fem millor. Però també ens agradaria riure d’altres coses. Perquè això ja torna a començar. La sang de Cabu, Charb, Honoré, Tignous, Wolinski, Elsa Cayat, Bernard Maris, Mustapha Ourrad, Michel Renaud, Franck Brinsolaro, Frédéric Boisseau, Ahmed Merabet, Clarissa Jean-Phillippe, Phillippe Braham, Yohan Cohen, Yoav Hattab i François-Michel Saada no s’havia encara assecat que Thierry Meyssan ja explicava als seus fans de Facebook que havia estat, evidentment, un complot judeo-americano-occidental. Ja hem vist, aquí i allà, les boquetes fines posar mala cara davant la manifestació de diumenge passat, bavejant les eternes argúcies que justifiquen, obertament o amb veu baixa, el terrorisme i el feixisme religiós, i que s’indignen quan es gratifica la policia, i l’equiparen amb les SS. No, en aquesta massacre no hi ha morts menys injustes que d’altres. Franck, que va morir als locals de Charlie, i tots els seus col·legues abatuts durant aquesta setmana de barbàries, són morts per defensar unes idees que potser no eren les seves.

Intentarem com a mínim ser optimistes, encara que no sigui el millor moment. Esperem que a partir del 7 de gener de 2015 la defensa ferma de la laïcitat s’estendrà per si sola per tot el món; que finalment es deixi per comoditat de posicionament, per càlcul electoral o per covardia, de legitimar o fins i tot de tolerar el comunitarisme i el relativisme cultural, que condueixen a una sola cosa: el totalitarisme religiós. Sí, el conflicte Israel-Palestina és una realitat; sí, la geopolítica internacional és una successió de maniobres i de joc brut; sí, la situació social de l’anomenada «població d’origen musulmà» a França és profundament injusta; sí, el racisme i les discriminacions han d’ésser combatudes sense descans. Afortunadament existeixen molts instruments per intentar resoldre aquests greus problemes, però tots són inoperants si en manca un: la laïcitat. No la laïcitat positiva, ni la laïcitat inclusiva, ni la laïcitat no-sé-què. La laïcitat, punt i final. Només ella permet, perquè defensa l’universalisme dels drets, l’exercici de la igualtat, de la llibertat, de la fraternitat, de la sororitat. Només ella permet la plena llibertat de consciència, una llibertat que neguen més o menys obertament, segons el seu posicionament de mercat, totes les religions quan abandonen el camp de l’estricta intimitat per baixar al terreny polític. Irònicament, només ella permet als creients i als altres viure en pau. Tots els qui pretenen defensar els musulmans acceptant el discurs totalitari religiós, de fet defensen els botxins. Les primeres víctimes del feixisme islàmic són els musulmans.

Els milions de persones anònimes, totes les institucions, tots els caps d’estat i de govern, totes les personalitats polítiques, intel·lectuals i mediàtiques, tots els dignataris religiosos que aquesta setmana han proclamat «Jo sóc Charlie», han de saber que això també vol dir «Jo estic a favor de la laïcitat». Estem convençuts que, per a la majoria dels nostres seguidors, això està clar. Deixem que els altres s’emmerdin amb això.

Una última cosa important. Voldríem enviar un missatge al Papa Francesc que, ell també, «és Charlie» aquesta setmana: acceptem que les campanes de Notre-Dame sonin en el nostre honor tan sols si són les Femen les qui les fan repicar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s