Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?

coup-de-coeur-cine-qu-est-ce-qu-on-a-fait-au-bon-dieu-et-melazaTot i que a Catalunya ha passat per les pantalles sense cridar massa l’atenció, “Dios mío, ¿qué te hemos hecho?” ha estat un èxit espaterrant a França, on ha obtingut el rècord de recaptació, cosa que no passava amb una producció nacional des de “Intocable” el 2011.

L’argument és el següent: els Verneuil, una parella ja grandeta més aviat conservadora (el pare gaullista i la mare devota catòlica) veuen com les seves quatre filles es casen successivament amb un musulmà, un jueu, un xinès… i un africà (catòlic). I a partir d’aquí, doncs que si sopars amb menús impossibles, que si conflictes entre els gendres, que si embolics amb els consogres… i un final feliç que es veu venir d’una hora lluny.

La pel·lícula no és gran cosa, francament. Una comedieta amb tocs de vodevil i quatre acudits de poca volada. Molt per sota d'”Intocable”, sens dubte. Aleshores, l’èxit a què respon? A mi em va recordar a “Ocho apellidos vascos”, un altre producte més aviat fluix que no pot sortir del país amb garanties, però que aquí ho rebenta tot. Per què? Doncs perquè cada societat exorcitza els seus dimonis i no té gaire gràcia assumir els dimonis del veí.

Perquè després dels atemptats de gener a França i d’acabar fastiguejat de llegir només sobre els problemes de convivència dels musulmans, i del fracàs del model republicà i laic, m’agradaria afegir algunes dades.

La primera, que la manifestació massiva a París l’11 de gener era, malgrat els oportunistes, una manifestació en favor de la república, la llibertat d’expressió, la tolerància i la convivència.

La segona, que el trending topic a Twitter els dies següents als atemptats va ser “IslamNonCoupable“. És a dir, que el gruix de la societat francesa identificava perfectament que el problema no era la religió dels assassins, sinó que eren assassins.

La tercera, que França és, amb tota seguretat, el país amb més bodes mixtes d’Europa. Actualment, un 20% de les unions es produeixen entre persones de diferents orígens o confessions.

O sigui que a França els Verneuil no només veuen com les seves filles es casen amb gent estranya. Ara ja comencen a prendre-s’ho a conya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s