De la mística a les barricades

GerardHortaFeia temps que buscava aquest llibre i no fa gaire el vaig trobar tirat de preu a la llibreria de vell del carrer de Banys Nous. Havia llegit el que de fet n’és la continuació, “Cos i revolució”, i m’havia semblat molt interessant. He de dir que aquest també ho és, per bé que hi ha alguns elements (de tots dos llibres) que em semblen discutibles.

A les discrepàncies ja hi arribarem si cal, però primer de tot cal recomanar la lectura de totes dues obres d’en Gerard Horta, un professor d’antropologia de la UB que al meu entendre ha fet una molt bona aportació al coneixement dels moviments emancipadors catalans dels segles XIX i XX. Vaja, a mi em sembla que els que ens reivindiquem continuadors d’aquells moviments hauríem de fer tot el possible per divulgar aquestes investigacions i agrair aquests esforços.

El títol ja té el seu què, oi? Mística i barricades, no és una associació òbvia. El subtítol ens concreta una mica més: Introducció a l’espiritisme català del XIX dins el context ocultista europeu.

I què tenen a veure la mística, l’ocultisme i l’espiritisme amb la laïcitat? Doncs més del que sembla. En Gerard Horta ens explica els orígens i el desplegament de l’espiritisme català, un moviment molt desconegut però que comparteix arrels amb d’altres com el naturista, l’esperantista, el cooperativista, el de l’educació racionalista, l’ateneista o el feminista. De fet, l’espiritisme català pot ser considerada la matriu de la que sorgeix el primer feminisme polític a Catalunya i Espanya.

En una societat tant repressiva com la del segle XIX, amb un ordre social (burgès) tant rígid sostingut per un ordre metafísic (catòlic) encara més opressiu, qui volgués impugnar l’ordre social per força havia d’acabar impugnant també la seva dimensió transcendental.

D’entre les classes populars, i  resseguint un fil de la història que ens connecta amb totes les heterodòxies imaginables i imaginades, va sorgir un moviment espiritista que es reivindicava racional, científic i laïcista. El seu lema: “Per l’amor i la ciència cap a déu”.

Un moviment que aniria creixent fins convocar el Primer Congrés Espiritista Internacional a Barcelona el 1888 i tornar-hi amb més força amb el XIV Congrés Espírita Internacional el 1934, quan a Catalunya hi ha més de 120 grups formant una tupida xarxa de composició horitzontal molt ben articulada amb els moviments progressistes que serien arrassats pel feixisme.

No m’estenc més, si us interessa busqueu el llibre (Editat per Proa i guardonat amb el XXII Premi Carles Rahola d’assaig), que no deu ser difícil de trobar i llegiu-lo. O si no, me’l demaneu i potser (ah, potser) us el deixo.

Les discrepàncies, me les deixava. Bàsicament em sembla que el Gerard Horta vol salvar l’espiritisme del racionalisme, el positivisme i el progressisme, com si en fos una emanació dotada d’una dignitat superior als processos d’il·lustració i modernització. Dels quals només n’és un exemple. Fascinant, això sí.

Advertisements

2 thoughts on “De la mística a les barricades

  1. Malhauradament el llibre està descatalogat i no aconsegueixo trobar-lo ni tan sols a les llibreries de vell… Sembla molt interessant i em vindria molt bé per una recerca històrica que estic fent sobre l’espiritisme a Catalunya durant el segle XIX.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s