Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2014

baro.jpg_1179402572La Direcció general d’Afers religiosos de la Generalitat ha publicat el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat. Es tracta d’un estudi realitzat els mesos de novembre i desembre de 2014, coordinat pel Centre d’Estudis d’Opinió i realitzat per l’Institut Opinòmetre. Pel que diu la web de la DGAR, la intenció és que aquest estudi tingui continuïtat, cosa que em sembla una excel·lent idea.

Feta l’oportuna lectura, voldria destacar les següents dades.

Coneixement

  • Personalment la dada que més m’ha sorprès és la primera, que pregunta sobre el coneixement de religions. El 97,7% coneix la catòlica, l’islam el coneix un 77,6% i a partir d’aquí baixem a un 50% que coneix el budisme, un 45% coneix el cristianisme evangèlic o protestant, un 35% el judaisme, un 27,3% el budisme… Són nivells molt baixos de coneixement. La següent pregunta ja és induïda, o sigui que als entrevistats se’ls deien noms de religions i ells havien de dir si les coneixien. Aquí els percentatges ja pugen bastant, però igualment és sorprenent la ignorància en que viuen algunes persones en aquest país.

Identificació

  • Sobre la identificació amb alguna religió, un 52,4% es declaren catòlics. No deixa de ser divertit que quan es pregunta sobre la religió de la parella, el percentatge pugi a un 59,5%. Em pregunto si la gent s’ho parla a casa, això de les creences, perquè els números no quadren. Un 79,5% afirma que de petit la religió dels pares era la catòlica.
  • Seguint amb la identificació, els ateus representen un 18,2% i els agnòstics un 12%. Sumats, fan un 30,2% i això vol dir que a Catalunya gairebé un terç de persones no se sent identificada amb cap religió. Òbviament, quan es pregunta per la creença de la parella, els percentatges baixen.
  • L’islam ja representa un 7,3% de catalans i catalanes, el protestantisme un 2,5%, el budisme un 1,3%…
  • Per trams d’edat, entre els joves de 16 a 24 anys, hi ha un 28% de catòlics, un 35% d’ateus, un 12,3% d’agnòstics i un 14,4% de musulmans. O sigui, que gairebé la meitat no són creients i ja hi ha un musulmà per cada dos catòlics.
  • A la pregunta “Es considera una persona amb creences religioses”, un 55,1% diu que sí i un 44,7% diu que no. Això matisa bastant el 30,2 d’ateus i agnòstics i ens ve a dir que una cosa és sentir-se i l’altra és creure. Que la religió té un fort component cultural que va més enllà de la simple adhesió a un corpus de creences.

Pràctica

  • Si preguntem “Es considera una persona practicant”, el Sí (48,8%) ja és inferior al No (49,5%).
  • Entre els ateus hi ha un 15% que se sent una persona espiritual. En els agnòstics el percentatge puja al 37,3%.
  • Si la darrera dada us ha fet gràcia, sapigueu que un 41,3% dels catòlics i un 31,1% dels musulmans se senten persones poc o gens espirituals. Seria bo que les persones obsessionades (a banda i banda) amb vincular indestriablement espiritualitat i religió s’ho pensessin millor.
  • El 55,8% dels catòlics no va mai a actes de culte, i només un 11,9% hi va cada setmana.
  • Els motius per anar a llocs de culte té a veure més amb la pràctica de la fe i la vivència espiritual que amb la vida comunitària.
  • Sobre l’educació dels fills, un 60,9% ho fa o ho va fer segons els preceptes d’una confessió, però quan els pregunten si ho farien ara, aquest percentatge baixa al 31% que segur que ho farà, més un 17,1% que probablement ho farà. Un pèl per sota de la suma dels que diuen que probablement no ho faran (18,4%) i els que diuen que segur que no ho faran (31,3%). Resumint, seria un 48,1% que sí i un 49,7% que no.

Educació

  • Sobre l’educació religiosa a les escoles, la cosa està molt repartida. Totalment a favor un 18,9%, més aviat a favor un 24,9%, més aviat en contra un 22% i totalment en contra un 29,1% (que no deixa de ser el grup més nombrós…).
  • Sobre una possible assignatura de cultura de les religions, el suport puja bastant amb un 30,9% totalment a favor, un 40,2% més aviat a favor, un 10,8% més aviat en contra i un 13,6% totalment en contra.

Convivència i discriminació

  • El 82,1% diu que coneix persones d’altres religions. La majoria per motius de veïnatge (69%) i feina (56,5%), però també un 29,1% per motius familiars. Només un 4% per motius d’amistat. El grup generacional més relacionat amb persones d’altres religions són els de 25 a 34 anys i aquest contacte es produeix amb més freqüència en ciutats de 10.000 a 50.000 habitants.
  • Quan pregunten si ha entrat en algun centre de culte que no sigui el de la pròpia creença, ho han fet alguna vegada un 49,6%. No ho han fet mai un 50,1%.
  • Sobre l’obertura de nous centres de culte, tornem a tenir-ho repartit. Un 21,4% diu que molt d’acord, un 33,7% bastant d’acord, un 25,9% poc d’acord i un 13,2% gens d’acord. A grans trets, la gent jove és més favorable (70% molt o bastant d’acord entre els joves de 16 a 24 anys). Les ciutats de 10.000 a 50.000 habitants també és on trobem més opinions favorables. Es confirma que el contacte és bo per a la salut (cívica).
  • Sobre el dret a la llibertat religiosa, un 28,1% considera que està molt garantit, un 50,5% diu que bastant garantit, un 9,1% diu que poc i només un 1,6% diu que gens. És interessant el detall sobre els motius pels quals ho està poc o gens: el 37,5% diu que per manca de tolerància religiosa de la societat i el 15,1% per la prevalença històrica del catolicisme.
  • El 93% dels catalans no s’ha sentit mai discriminat per motius religiosos i un 5,8% diu que sí.
  • Sobre la percepció de conflicte religiós a l’espai públic, un 53,5% diu que no hi ha gaire relació però tampoc problemes, el 36,7% diu que si hi ha cap problema es resol fàcilment i només un 5,3% detecta tensió i fins i tot hostilitat.
  • Sobre l’aportació de religions diferents a la catòlica, al meu entendre una de les millors dades del baròmetre: el 52,9% de la gent considera que enriqueix la vida cultural de Catalunya, el 25% tant se li en dóna, i només un 14% diu que posen en risc l’estil de vida de Catalunya. Ja sé que un 14% és molta gent, però en un país on tota tradició de tolerància i pluralisme va ser cremada, exiliada o afusellada, no és una mala dada.

Bé, ho deixo aquí perquè ja m’he passat posant dades. Si les voleu totes, aquí teniu l’enllaç al pdf.

Els meus comentaris ja els he anat posant allà on tocava, però en tot cas a mi em sembla que podem estar prou contents de com la societat catalana fa el trànsit del nacionalcatolicisme al pluralisme religiós. Potser no ho era tant, de nacionalcatòlica. I segur que encara no és ni tant tolerant com diu a les enquestes, ni tant com ens agradaria que ho fos. Però quan va començar la crisi econòmica, més d’un vam pensar que la cohesió social es podia esquerdar precisament per aquí, pel flanc religiós. Potser pecàvem de fatalisme, però un còctel de racisme i islamofòbia podia ser fatal per a la convivència en segons quins barris. Per sort no ha estat així, però sempre hi ha qui intenta encendre la guspira que ho faci saltar tot pels aires. O sigui que no ens confiem.

Si encara voleu més dades, també us enllaço un dossier que ha elaborat el CEO amb dades de 2012 i 2013. És interessant però em sembla que el CEO disposa de dades suficients per fer millors treballs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s