Objecció de consciència del personal sanitari

largeLa National Secular Society es fa ressò d’una declaració del Secular Medical Forum expressant la seva preocupació per l’extensió del dret a l’objecció de consciència per motius religiosos. Una objecció de consciència que possibilita al personal sanitari negar-se a realitzar o fer tasques de suport a determinades actuacions, com poden ser avortaments o sedacions terminals.

Precisament sobre aquesta qüestió vaig fer el meu article a l’Anuari de la laïcitat 2014, i em sembla que és una de les fronteres actuals de la laïcitat. I una frontera bastant invisible, per cert, ja que se’n parla molt poc.

El cas és que a tota Europa assistim a un progressiu reconeixement del dret a l’objecció de consciència i a un desplegament paral·lel d’argumentaris i debats que van perfilant i polint les condicions en que aquesta es pot exercir. A priori sembla un avenç propi de les societats basades en la llibertat i el pluralisme moral. I no obstant, hi ha alguns punts foscos que passen desapercebuts i que cal posar sobre la taula.

L’objecció de consciència al servei militar partia de l’obligatorietat d’aquest. Però ningú està obligat a ser metgessa, infermer, farmacèutic o professor. Encara menys a ser regidor, diputat, o alcaldessa.

Aleshores, quin és el límit? L’extensió de l’objecció de consciència ad infinitum és la desaparició de la llei i de qualsevol garantia per a la ciutadania d’un tracte igual. De què serveix que et garanteixin el dret a l’avortament o a una mort digna si et pots topar amb la negativa dels garants d’aquest dret a aplicar-lo?

Si l’objecció de consciència ha de ser fonamentada en base a criteris morals, qui s’erigeix en jutge de la consciència? Qui és el jutge de les intencions de cadas? Qui mesura la coherència, la honestedat, la consistència o la moralitat dels arguments que es presenten? I encara hi ha un segon problema: en cas que els arguments siguin de base religiosa, aquest jutge haurà de descodificar els arguments i certificar-ne la consistència teològica? Tot plegat és bastant preocupant.

Com diuen els del Secular Medical Forum, “els doctors i doctores, i els infermers i infermeres, triem les nostres professions. Els pacients no trien necessitar la nostra expertesa professional”. I més encara: “els professionals de la sanitat han de prendre la responsabilitat d’assumir un rol que no porti les seves pròpies creences a un conflicte amb la cura que s’espera que dispensin als seus pacients. On hi hagi aquest conflicte, els professionals haurien de deixar de banda les seves creences personals per tal de seguir els criteris que marca el General Medical Council”

La traducció és una mica patillera, però em sembla que reflecteix més o menys el comunicat del Secular Medical Forum.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s