Debat d’esquerres sobre la laïcitat

Ahir a la Fundació Ferrer i Guàrdia vàrem convocar un “Debat d’esquerres sobre la laïcitat” amb l’objectiu de seguir perfilant el nostre discurs sobre la qüestió de l’islam i la laïcitat.

Vam comptar amb dos ponents, el Saïd El Kadaoui i la Josefina Bueno, que ens van plantejar els problemes i contradiccions que tenim plantejats a Europa i concretament a Catalunya amb les polítiques públiques de garantia de la llibertat de consciència.

En el cas del Saïd, va centrar la seva intervenció en fer un repàs del darrer segle al món àrab (descolonització, irrupció dels partits – estat, islamització, primavera àrab…) i de com aquests fets han servit per a ocultar tota la tradició modernitzadora àrab i per a minimitzar el pluralisme present en aquests països al llarg del temps.

Pel que fa a la Josefina ens va explicar els matisos existents dins del feminisme, des del més universalitzador fins al de tall islàmic, presentant textos d’algunes autores bastant interessants i (si he de dir la veritat), més contundents del que m’esperava.

De les dues intervencions i el debat posterior, bàsicament em queden algunes preguntes al cap:

  • Com podem evitar la ruptura entre dues tradicions emancipadores que fins ara anaven tant vinculades com el feminisme i el laïcisme? Perquè entre l’embestida postmoderna que encara alimenta els discursos progressistes i l’ús espuri que està fent la ultradreta d’aquests dos conceptes, estem prenent mal.
  • Què esperem de les institucions? Que donin suport a ACESOP, l’associació de dones pakistaneses que fa acompanyament a les víctimes de la violència masclista i entrega diplomes a les nenes que acaben els estudis? O que reconeguin públicament els imams otorgant-los un lloc simbòlic de protagonisme davant les pròpies institucions? Hem d’exigir a la Sagrada Família que tingui llicència d’obres o continuar fent el pessebre (cada cop més psicodèlic) a la Plaça Sant Jaume? Continuar justificant la classe de religió perquè s’ha de tenir cultura religiosa introduint ara l’islam o ampliant les humanitats per a explicar que Aristòtil arriba a l’Europa medieval gràcies als àrabs?
  • Per què donem per suposat que les filles de musulmans són musulmanes? Trigarà molt a aparèixer una noia que ens faci avergonyir com a societat perquè hem donat més importància al dret de son pare a reivindicar la pervivència d’una tradició comunitària que al seu dret a viure al marge de la religió?

Continuarem reflexionant.

15193646_10210854884232185_2283218107372107725_n

Anuncis

Xerrada a Caldes de Montbui: municipalisme i laïcitat

Aquest divendres tinc l’honor de parlar a l’ínclit, mai prou lloat, admirable Centre Democràtic i Progressita de Caldes de Montbui.

Hi parlaré del que diu el títol de la xerrada, òbviament. També del que diu el darrer informe Ferrer i Guàrdia, és clar. I d’alguna cosa més que ara no recordo.

A les set, allà mateix. Al Centru.

republica

Informe Ferrer i Guàrdia 2015

2cubiertaINFORMEFERRERIGUAR baix

Dijous passat vam presentar l’Informe Ferrer i Guàrdia 2015. Dit així, potser no ens diu gran cosa. Si diem que ja és el cinquè que publiquem, doncs ja estem parlant més seriosament.

L’Informe Ferrer i Guàrdia va néixer el 2011 amb la vocació d’esdevenir un punt de referència de la recerca sobre laïcitat i jo diria que poc a poc s’hi va tornant. I diria també que la seva major virtut és la de no tenir més pretensions que aquesta. A banda que si repassem la varietat de totes les persones que hi han col·laborat i la seva vàlua, doncs la llista fa patxoca.

Enguany hem gaudit de les aportacions següents:

  • Sílvia Luque
  • Pablo Faura
  • Laia Sánchez
  • Jaume Botey
  • Santi Castellà
  • Chiqui Subirana
  • Joan Francesc Pont
  • Lluís Pérez
  • Vicenç Molina
  • Hungria Panadero
  • Josep Mañé
  • Enric Vendrell
  • I també la meva, què carai.

IMG_20160317_191640

A la presentació hi va assistir l’Enric Vendrell, Director general d’Afers Religiosos de la Generalitat. És el segon any que ens acompanya i em sembla que també és el segon any que ens sentim ben acompanyats. També van intervenir la Sílvia Luque, que s’estrenava com a Directora de la Fundació i la Chiqui Subirana, que va parlar de l’assignatura “alternativa” a la religió i del poc sentit pedagògic que té avui en dia.

Va tancar el Joan-Francesc Pont, que per això és el President de la cosa.

En acabar, alguns vam anar a fer una cervesa per celebrar el Saint Patrick’s Day. No, és conya. Ho vam fer per brindar per l’Informe i perquè teníem ganes de xerrar una mica.

Informe Ferrer i Guàrdia 2014

slider_InformeFFG

Finalment ja tenim aquí l’Informe Ferrer i Guàrdia 2014. Dimarts el vam presentar a l’Espai Ferrer i Guàrdia (on, sinó?) i ja es pot adquirir a través de la web de la Fundació.

Es tracta del quart Informe que fem, la qual cosa ja comença a tenir mèrit. Perquè la virtut dels anuaris és la seva continuïtat, i l’Informe Ferrer i Guàrdia aspira a esdevenir l’eina de referència per als estudiosos de la laïcitat a Catalunya.

Enguany hi hem escrit les següents persones: Enric Vendrell, Joan-Francesc Pont, Enric Canet, Gloria Garcia-Romeral, Mª del Mar Griera, Isidoro Martín, Ignasi Llorente, Jaume Funes, Santiago José Castellà, Vicenç Molina, Oriol Illa, Raimon Goberna, Hungria Panadero, Sílvia Luque, Astrid Pont, Pablo Faura i un servidor.

L’edició ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, cosa que s’agraeix moltíssim. També és d’agrair que a la presentació vingués l’Enric Vendrell, el Director. Qui per cert ens va donar la bona notícia que el Centre d’Estudis d’Opinió publicarà en breu algunes dades sobre les creences de la societat catalana. Una bona notícia i un encert de la Direcció, que a falta de diners ha sabut utilitzar la seva posició institucional.

Prometem estar amatents i fer-ne una bona ullada tan bon punt es publiquin. Mentrestant, llegirem l’Informe Ferrer i Guàrdia 2014.

Les recompenses de la constància

FundiLa Fundació Ferrer i Guàrdia ha estat inclosa en la segona Guía de Think Tanks en España que edita la Fundación Ciudadanía y Valores. L’any passat també va ser una de les organitzacions identificades a la Guia de Think Tanks de Catalunya, que elaboren en Francesc Ponsa i en Jordi Xifra. És una magnífica notícia que la Fundació s’instal·li en aquesta categoria d’espais de recerca i pensament independents, perquè no és gens fàcil arribar-hi.

Des de la seva creació l’any 1987, la Ferrer i Guàrdia tenia entre els seus objectius fundacionals la renovació del pensament de l’esquerra i la renovació de l’esquerra des del pensament. Eren moments d’un cert abatiment de les idees progressistes: esgotament del programa de la clandestinitat i la transició, enfonsament de l’hegemonia cultural de l’esquerra per la incapacitat d’assolir l’hegemonia política, irrupció del pensament post-modern, crisi de les ideologies, desencantament de les noves generacions vers les institucions democràtiques…

En aquest context calia renova les idees i la Fundació Ferrer i Guàrdia (col·loquialment “la Fundi”) va apostar per recuperar les arrels de l’esquerra laica. Laica, liberal, lliurepensadora, no-dogmàtica, es pot adjectiva de diverses maneres. La trajectòria de la Fundació des d’aleshores és coneguda: la socialització dels seus valors a través de la creació del Moviment Laic i Progressista i l’impuls de la Lliga per la Laïcitat entre d’altres iniciatives. Una història d’èxit que va reclamar moltes energies i que amb els anys també suposava un perill; centrar-se en el suport a l’activisme associatiu i el lobbying i relegar la dimensió intel·lectual a un paper secundari. Ara ja sabem que això no ha passat i podem caure en l’error de menystenir aquest risc; especular sobre el passat és inútil, però si ho comparem amb d’altres entitats i projectes semblants, si analitzem els contextos culturals i institucionals de les darreres dècades, a mi em sembla que el present té un mèrit immens i compartit per moltes persones. Les eines que han fet possible aquest estat de coses són l’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques (IASPP), la revista Espai de Llibertat (que ja porta 68 números publicats) i les publicacions.

Ara la Fundació ha de fer un esforç brutal per adaptar-se als nous temps. La crisi ha provocat una davallada dels ingressos, tant públics com privats, i l’entitat haurà de ser capaç de mobilitzar noves energies per continuar els seus projectes.

Una mostra d’aquesta capacitat és la captació de fons privats mitjançant el micromecenatge. El primer intent encara és viu, queden tretze dies per arribar als 1.000 € necessaris per a publicar el tercer Informe Ferrer i Guàrdia sobre la laïcitat a Catalunya i Espanya. Un Informe que ja està fet i que ja s’està presentant arreu, generant notícia, generant opinió, però que necessita de suports per a la seva edició.

Us animo a donar-hi suport i participar d’aquesta aventura col·lectiva i recompensar la constància. Amb peles.