Ha mort Gonzalo Puente Ojea

bibliotecas_g

Ens comunica l’Associació Europa Laica que el seu President d’Honor, Gonzalo Puente Ojea, va morir ahir, dia 10 de gener, a l’edat de 92.

Puente Ojea deixa enrere una àmplia, vastíssima, obra publicada. També una llarga trajectòria de militància en favor del laïcisme, tant a Izquierda Unida com a Europa Laica.

Diplomàtic de carrera, Puente Ojea va evolucionar intel·lectualment cap al marxisme i la perspectiva fenomenològica, i és des d’aquesta mirada que se l’ha de llegir. Per a Puente Ojea, la religió és clarament una ideologia, una falsa consciència.

En la seva obra, Puente Ojea desmitifica la fe cristiana i qualifica l’Església Catòlica com la institució de dominació i l’estructura de poder més eficaç de la història. I realitza un exercici sistemàtic de demolició de tots els títols de virtut que s’atribueix l’Església. Al seu entendre, l’oportunisme eclesiàstic i l’ambigüetat del seu missatge han estat claus per a explicar la seva longevitat i adaptabilitat.

Així, segons Puente Ojea, des dels orígens en que es presta a ser la ideologia conservadora de l’ordre social útil a un Imperi romà en decadència, fins a la més recent aliança amb la dreta americana, l’Església Catòlica ha tingut la capacitat d’amotllar-se a les circumstàncies històriques com una tecnologia útil al poder i disponible al millor postor.

Altres aportacions de Puente Ojea han estat l’articulació de la llibertat religiosa com una expressió de la llibertat de consciència, així com l’esforç per a garantir unes bases jurídiques i socials que permetin establir la igualtat format de totes les consciències i la seva llibertat.

Puente Ojea representa el laïcisme més combatiu, el que no es conforma a apaivagar les religions per una mera qüestió de gestió de la convivència. És un laïcisme que impugna i desafia el poder de les esglésies, que reforça l’espai públic i exigeix la neutralitat de les institucions en qüestions metafísiques, amb l’objectiu de garantir la llibertat de consciència i posar la responsabilitat moral en mans de cadascú.

Ens deixa, doncs, una personalitat inel·ludible a l’hora d’explicar el pensament i l’acció laïcista a Espanya.

Descansi en pau.

Anuncis

Xerrada a Caldes de Montbui: municipalisme i laïcitat

Aquest divendres tinc l’honor de parlar a l’ínclit, mai prou lloat, admirable Centre Democràtic i Progressita de Caldes de Montbui.

Hi parlaré del que diu el títol de la xerrada, òbviament. També del que diu el darrer informe Ferrer i Guàrdia, és clar. I d’alguna cosa més que ara no recordo.

A les set, allà mateix. Al Centru.

republica

Funerals laics a Tarragona

Durruti5

Gràcies al nostre Director del Departament d’Hemeroteca hem pogut descobrir aquesta notícia a La Vanguardia on s’hi explica que aquest 2015 es van començar a celebrar funerals laics al Tanatori de Tarragona i que han tingut una molt bona acceptació, arribant a cobrir una desena part de les cerimònies que s’hi celebren (96 de 960).

I aquí no sabem si posar-nos contents per la notícia o posar-nos les mans al cap pel fet que fins fa quatre dies no hi havia cap servei disponible.

Val, sí que ho sabem. Ens n’alegrem molt per les famílies i les amistats que enguany han pogut celebrar el comiat que millor s’ajustava a la forma de pensar d’una persona estimada.

I ho lamentem per totes les altres que en anys anteriors no han pogut fer-ho.

I afegim: no costava tant fer un bé als vius.

PS: la foto és de l’enterrament del Durruti i l’he arreplegat d’aquí.

Els reptes de l’Església Catòlica Apostòlica i Romana al s. XXI

capcalera-jovent-400

Els Joves d’Esquerra Verda em van demanar un article per a la seva revista Jovent. La pregunta era alguna cosa així com “Els reptes de l’església al s.XXI”. Com que no em concretaven quina església, vaig suposar que es referien a l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana.

Vaig respondre això.

Feu els comentaris allà, si és que n’heu de fer.

Estem units

826867-repu-2-8949

He rebut el manifest que ha fet públic la Lliga de l’Ensenyament francesa i penso que no costa res traduir-lo i fer-nos-el una mica nostre.

Estem units

Tocada al bell mig del seu cor, França plora. Plora els seus ciutadans assassinats, víctimes d’una violència extraordinària i innominable. I és perquè la barbàrie encara ens espanta, que França s’ha d’aixecar.

Davant d’un drama mai vist de tal abast, més que mai ens hem de concentrar en la unitat! Enfront del terrorisme, enfront de la por, enfront de la violència: Estem units!

Estem units al voltant de les famílies de les víctimes – a qui adrecem el nostre més profund i sentit condol – al voltant dels supervivents i al voltant de tots els testimonis, a França i al món, de la bogeria assassina motivada per una ideologia mortífera i inhumana.

Responsables associatius, líders polítics, periodistes, intel·lectuals, tenim la mateixa responsabilitat! L’objectiu del terror, més enllà de la xifra macabra de víctimes, és provocar la divisió d’una nació, d’una família.

Ens han estès una trampa! Hem de resistir-nos a caure-hi! La divisió, la delació, l’estigmatització, són al cor d’aquesta trampa astuta. Cada vegada que intentem precipitadament assenyalar els responsables d’aquest crim del que només els seus autors en són culpables, caiem en la trampa d’una divisió programada i orquestrada.

Des d’avui, amb tots els francesos, portem les nostres intencions a l’acció. Podem anar als hospitals més propers per a donar la nostra sang, adherir-nos a les associacions creadores de vincles socials, donar suport a les ONG, estretar llaços amb els nostres veïns, lluitar al voltant nostre contre el racisme i els prejudicis… El combat contra el terrorisme serà llarg, serà dur, i ens reserva moments difícils, però si actuem units, França també ho estarà.

Els terroristes ens han llençat un missatge. Han volgut posar França de genolls. Diguem-los que nosaltres ens mantenim dempeus! Dempeus i llestos, mans a les mans, els uns amb els altres i mai els uns contra els altres. La nostra unitat és el nostre bé més preuat.

Protegim-la i donem-li tot el seu sentit avui, és l’hora de la fraternitat, que és el nostre veritable mur contra la violència cega del terrorisme i la divisió planificada.

Signen diversos dirigents d’entitats laiques i religioses franceses. Si voleu llegir el manifest en francès i veure les signatures, ho trobareu tot aquí.

La imatge l’he agafada del mateix article a Libération.

PS: Si algú troba un error de traducció li agraïré que me’l faci saber. El meu francès és molt justet…

 

 

I Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana

logoLa Comissió de Drets Humans del Consell de l’Advocacia Catalana organitza el 22 i 23 d’octubre a Granollers el I Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana, que tractarà en la seva primera edició sobre la “Llibertat Religiosa i els Drets Humans”.

En un context on les societats són cada cop més plurals i diverses, el Consell de l’Advocacia Catalana vol contribuir a promoure el debat sobre la qüestió de la llibertat religiosa a Catalunya i a Espanya des d’un punt de vista jurídic.

En aquest sentit, el Congrés abordarà la normativa internacional que emmarca el dret a la llibertat religiosa a Europa, tractarà la normativa nacional sobre la llibertat religiosa i les sentències més significatives en aquest àmbit i, finalment, també farà referència al tema dels delictes contra la llibertat religiosa.

Aquest Congrés comptarà amb la participació i intervenció de persones professionals expertes en la matèria procedents de l’àmbit institucional, l’acadèmic, la judicatura, l’advocacia, la fiscalia i les forces de seguretat, la qual cosa contribuirà a donar una visió general del tema.

L’assistència al Congrés serà lliure en la sessió del dijous 22 i tindrà un preu de 50€ per a la jornada del dia 23. (25€ per a estudiants fins als 25 anys)

#JeSuisCharlie

10896938_10205661250712507_8701535014244806510_nResulta difícil adjectivar l’atemptat d’avui contra la redacció de Charlie Hebdo. En moments com aquests la poca vena literària que tinc s’esfuma; d’altra banda, estic segur que ja hi haurà qui glosarà els fets amb millor estil que el meu.

També resulta complicat establir una mínima distància cap a uns fets tan greus i tan recents. Però sens dubte el dia d’avui quedarà marcat per sempre en la història de la llibertat d’expressió. I és probable que provoqui canvis importants. En la percepció social del terrorisme islamista i de la llibertat de premsa, en les estratègies institucionals de seguretat, en el paper de l’islam a Europa… I depèn de nosaltres que aquests canvis siguin a millor.

Avui ja s’han dit moltes coses i els propers dies encara se’n diran més. Amb un post precipitat com aquest és impossible abraçar-ho tot, però hi ha algunes idees fonamentals que m’agradaria clarificar.

  1. Sense llibertat d’expressió no és possible cap més llibertat.
  2. Defensar la llibertat d’expressió passa per defensar la capacitat d’altres persones de dir coses amb les que no estem d’acord o que directament ens semblen aberrants.
  3. Defensar la llibertat d’expressió és atrevir-nos a dir coses que sabem que no agradaran a tothom. Potser a ningú.
  4. Els atacs a la llibertat d’expressió provenen de qualsevol font de poder, perquè el poder està en conflicte permanent amb la llibertat.
  5. Les religions són mecanismes de poder d’una altíssima eficàcia. Per molt estrambòtics o irracionals que ens semblin els seus postulats, mai hem de subestimar la seva capacitat aglutinadora, segregadora i mobilitzadora.
  6. Això no vol dir que les religions siguin les úniques fonts de poder irracional. El sotmetiment de la voluntat lliure de les persones es concreta per moltes vies.
  7. El dispositiu institucional més eficaç per a evitar els monopolis morals d’origen religiós i articular la convivència entre persones de diferents creences i filosofies de vida és la laïcitat.
  8. La laïcitat no és la solució màgica a totes les intoleràncies i exclusions. S’ha d’articular amb d’altres dispositius i estratègies: pedagògiques, jurídiques, culturals, polítiques i socials.
  9. Si la democràcia minva i es destrueix la justícia social, l’odi buscarà qualsevol forma per a expressar-se.
  10. El que hem vist avui és odi expressat en forma de creença religiosa.
  11. Cap religió és incompatible amb la democràcia. Cap democràcia és incompatible amb una religió concreta. Islam i democràcia són compatibles.
  12. El món islàmic sofreix una guerra duríssima des de fa anys, en gran part atiada des de les democràcies occidentals. És una guerra que té un front intern i un front extern, i de vegades la guerra es manifesta aprop nostre. Però la immensa majoria de víctimes són els propis musulmans, molts d’ells pel fet de voler viure en pau.
  13. Seria una victòria dels fanàtics si ara comencéssim a establir diferències en funció de la religió de cadascú. És el que volen, la guerra dels déus.
  14. Davant la guerra dels déus hem de construir la pau de la humanitat.
  15. La pau de la humanitat passa per reconèixer a tothom la llibertat d’expressar els seus pensaments.
  16. Perquè sense llibertat d’expressió no és possible cap més llibertat.

Espero que aquest petit escrit serveixi d’homenatge a les víctimes del fanatisme, d’escalf a qui les estimava, i de coratge a tothom que desitgi viure en pau.

#JeSuisCharlie

PS: El primer post d’aquest blog parlava precisament de Charlie Hebdo i de les polèmiques caricatures de Mahoma. El que hi vaig escriure no ha variat substancialment.

#DéuTV3

20141124-Deu amb accentAhir el Sense Ficció de TV3 portava per títol “Déu, amb accent. Se suposava que era un documental sobre les religions a Catalunya i a la pràctica era una seqüència de líders religiosos parlant de les seves esglésies. Cap mirada externa, cap debat, cap contrast d’idees i parers… Una decepció. Per no tenir, no tenia ni un text introductori. Era, ras i curt, un catàleg.

Com que ara també passejo per Twitter, vaig expressar allà la meva estupefacció pel que estava veient i aviat vaig tenir una resposta. En aquest cas d’una noia, la Marta, que es definia com a atea però a qui el programa li estava semblant interessant i útil. A partir d’aquí vam estar intercanviant parers (tot molt civilitzat, val a dir) amb alguna altra aportació pel mig. Aquest matí encara n’he rebut una, però ja amb un to una mica més desagradable d’algú que no sé qui és.

La punyeta és que el Twitter ja sabem que té una pega, només pots escriure 140 caràcters. I em vaig quedar amb ganes d’explicar una mica millor el que em passava pel cap. O sigui que ho faig aquí.

A veure, a mi el “documental” (poso cometes perquè no m’ho va semblar) també em va agradar. Bona factura, gent explicant la seva realitat, una mirada fugaç a diversos cultes… Aquest no és el problema.

El problema és que si defensem la laïcitat de les institucions, això comporta determinades limitacions. Una d’elles és que s’ha de ser molt curós en com es tracta el fenomen religiós, davant del qual se suposa que una televisió pública s’ha de mostrar neutral. I el programa era maco, però de neutral en tenia ben poc. O si considerem que un líder espiritual explicant les bondats de la seva religió és neutralitat, potser que pleguem.

I és que continuem fent-nos un embolic amb la cultura religiosa, la fe, el paper de les religions a l’espai públic, els privilegis d’alguns, els drets de tothom… I al final aquí no es mou res i tot continua igual: amb un sistema desigual.

Tenim moltes maneres d’accedir al coneixement de les religions, i les religions tenen moltes maneres d’arribar a nosaltres. A mi les religions m’interessen; he visitat molts temples, he admirat moltes obres d’art, he llegit molts llibres, he xerrat amb molts creients i hi he reflexionat en la mesura de les meves limitacions intel·lectuals. I no he fet religió a l’escola, ni tinc cap parent fidel de cap culte, ni m’he aficionat a les múltiples misses que emeten les televisions públiques constantment. És, precisament a partir del meu interès per la laïcitat com a eina de convivència, i gràcies a un entorn social que mai m’ha volgut imposar cap creença, que m’hi puc aproximar amb més interès. Són les imposicions i els conflictes entre religions el que ha generat odi, violència, exclusió…

Les religions no poden desaparèixer de la televisió pública, perquè formen part de la societat i inevitablement aniran apareixent en els contextos que correspongui, que poden ser moltíssims (informatius, pel·lícules, sèries, documentals, esports…). Però si hi ha un dia (un de molt concret, pels volts de Nadal) per a utilitzar el prime time de TV3 per a fer proselitisme religiós, aleshores es trenca el principi de neutralitat de les institucions. No de la pitjor manera, està clar. Són pitjors les misses en directe, o determinats biaixos en els informatius. Però sincerament, no calia disfressar un publireportatge com si fos un documental.