Estado Laico. La Iglesia Católica y el Estado constitucional. El caso español.
Publicat a finals de 2011 per Ediciones Endymion, Estado Laico és un llibre d’història del dret que repassa la relació església – estat a Espanya des de l’Estatut de Bayona i la Constitució de 1812 fins a l’ordenament jurídic franquista. És un llibre rigorós, escrit des d’una perspectiva poc comuna; l’autor, Cayetano Núñez Rivero, contempla la dimensió laica de la història constitucional espanyola com si la laïcitat fos una culminació necessària per a l’efectiva existència de l’estat de dret.
El nivell d’aprofundiment és important però sense arribar a ser oceànic, són poc més de tres-centes pàgines per recórrer quasi dos segles de tortuosa història constitucional, de manera que és un llibre recomanable per a tothom interessat en la història de la laïcitat a Espanya i l’Europa del sud, perquè a través dels diversos assajos constituents es repassa també la influència dels casos francès i italià.
Algunes conclusions interessants
1. La primera estratègia napoleònica d’ocupació va ser la preservació dels privilegis de l’Església, i la resposta de la jerarquia va ser prou positiva (denunciant els fets del 2 de maig, sense anyar més lluny). És només a partir de l’alineament del clergat secular amb la revolta que la relació canvia i Josep Bonaparte desferma un procés de control i reducció de privilegis de l’Església. Contrasta amb les altres constitucions otorgades a d’altres regions europees amb major tradició de tolerància (com per exemple, Holanda). Es confirma que la construcció europea, fins i tot en la seva vessant més imperial, paga un peatge quan ha d’afrontar les relacions església – estat. Encara ara és difícil veure el Tribunal Europeu de Drets Humans contravenint les decisions dels Estats i articulant una veritable jurisprudència laica.
2. La tradició regalista espanyola no s’extingeix durant el s.XIX, però mai aconseguirà sumar les seves forces amb els liberals o els progressistes. Probablement la seva defunció la podem situar amb la Restauració borbònica quan, amb una Església Catòlica molt debilitada després del Sexenni revolucionari i la I Primera República, el nou estat facilita la recuperació del poder clerical sobre la societat espanyola. No hi ha, doncs, un doblegament d’allò públic a causa del poder religiós. És el propi poder públic qui afavoreix la reinstauració del poder religiós, provocant fins i tot el seu propi afebliment.
3. Bona part dels actuals privilegis que determinen els Acords concordataris entre l’estat espanyol i la Santa seu es justifiquen, encara ara, pels béns substrets a l’Església catòlica amb les diverses desamortitzacions. Unes desamortitzacions que ja van tenir una altra compensació, encara vigent: l’entrega per part de l’estat del sistema educatiu a l’Església.
Perspectiva laica 