De quin Déu em parla?

Red_sunrise

Diuen que el Pablo Iglesias va anar a un fòum d’empresaris a Sitges i que una de les preguntes que li van fer va ser: vostè creu en Déu?

D’entrada, jo si fos el moderador de l’acte, l’Anton Costas, no hauria deixat passar la pregunta. O potser és que les altres eren més ridícules, ves a saber. Potser eren del tipus “a qui s’estima més, al papa o a la mama?”, “vostè és més de pit o de cuixa?” o “Han Solo va disparar primer?”.

Diuen, també, que el Pablo Iglesias va poder fugir d’estudi responent que Déu és un significant en disputa. I després va fer la típica parida (en ell) de lloar al Papa Francesc.

Jo admeto que la capacitat de fer-se el gallego de l’Iglesias em sembla meritòria, però si em passés a mi, preferiria respondre amb una altra pregunta: de quin Déu em parla?

Es refereix a Zeus, pare dels Déus i senyor del llamp? O potser a Ra, el sol? O a Xiva, el destructor? Parla de Yhvh, d’Al·là, de Thor? Del Déu dels cristians? El rigorós i venjatiu de l’Antic Testament, o l’amorós i universal del Nou?

O potser parla del Deus sive natura d’Spinoza, o del Déu que Descartes va posar entre la res extensa i la res cogitans per no acabar rostit com Giordano Bruno? O del rellotger de Voltaire, que va posar en marxa el gran mecanisme i ja no l’hem vist més?

És un Déu que m’escoltarà o és un deus otiosus?

Defineixi Déu, per cortesia.

Ps: la foto surt d’aquí.

Pps: Han Solo shot first.

Anuncis

La Federació Humanista Europea condemna la visita del Papa al Parlament Europeu

pope-francis-eu-parliament-strasbourgUs tradueixo amb tota la gràcia de la que sóc capaç (poca) el comunicat de la Federació Humanista Europea condemnant el tracte de privilegi que se li ha donat al Papa de Roma en la seva visita al Parlament Europeu.

Benvolgut President Schulz,

Les organitzacions laiques europees sota-signants desitgem expressar-li que lamentem profundament la vostra decisió de convidar el Papa Francesc a adreçar-se al Parlament Europeu. Pensem que no és apropiat convidar a cap líder religiós a parlar a un parlament laic. Havent-ne convidat un, quina justificació hi haurà per a no convidar-ne més d’altres religions, denominacions competidores o sectes?

Fins i tot molts creients no poden acceptar que un líder religiós reclami el dret de parlar en en el seu nom, perquè no ha estat escollit per a això més que altres líders d’altres grups religiosos i no-religiosos europeus. La representació dels ciutadans europeus hauria de mantenir-se com una prerrogativa del Parlament Europeu.

La invitació és doblement inapropiada considerant les posicions doctrinals de l’Església Catòlica sobre el principi i el final de la vida i sobre qüestions sexuals, incloent els drets reproductius de les dones. Les qüestions sobre les que fan campanya amb més contundència són aquelles en les que més es distancien dels seus seguidors, especialment a Europa, com posen en evidència nombrosos estudis i també el sínode extraordinari celebrat a Roma. I aquestes posicions doctrinals són generalment oposades a la majoria de la població europea i sovint estan en conflicte amb els Drets Humans.

I el que és pitjor, a dia d’avui veiem com el moviment religiós representat pel Papa continua combatent activament drets humans com els que defensa la Unió Europea i pretén imposar a la resta de la societat una visió moral dogmàtica, oposada als principis de llibertat de consciència i d’igualtat.

Els europeus laïcistes treballem per la separació d’església i estat. Aquest principi hauria d’aplicar-se també a les institucions de la Unió Europea. Si s’aplica rigorosament és, en opinió nostra, la via més efectiva per aconseguir la pau i unes relacions harmonioses entre ciutadans de la Unió Europea, sigui quina sigui la seva visió del món.

I afegeixo: a molta gent li ha agradat el discurs del Papa, centrat en temes socials en un moment de crisi. A mi també, posats a triar prefereixo mil vegades aquest Papa que tots els que he conegut abans (que no són gaires). Però i si en comptes d’ell fos Benet XVI? Quina hauria estat la nostra resposta?

Per això em sembla que el més correcte és el que van fer els europarlamentaris que van marxar de l’hemicicle. I em semblen bastant cutres els esforços de Pablo Iglesias de portar al seu molí el discurs del Papa. Sobretot perquè no va parlar només de pobresa, com podeu llegir en aquesta crònica.

La foto l’he robada a Reuters.