He perdut el compte dels anys que porto gaudint d’una vida laica i compromès en el combat en favor de la llibertat de consciència. L’instrument del que em serveixo per anar més enllà de les meves possibilitats són les entitats del Moviment Laic i Progressista, que he tingut l’honor de liderar durant uns anys. Actualment sóc soci col·laborador d’Esplais Catalans, Vicepresident de l’Escola Lliure El Sol i Secretari de la Fundació Ferrer Guàrdia, l’espai on s’acumula més saber sobre laïcitat de Catalunya i del qual en sóc deutor intel·lectual.
Perspectiva laica vol ser un espai per a la reflexió, la recerca i el pensament al voltant de la idea de laïcitat. Aquí hi trobareu articles d’opinió, comentaris de llibres i publicacions, enllaços d’interès, notícies i agenda.
El blog neix per la meva necessitat d’endreçar idees i sotmetre-les a crítica, per tant els comentaris seran sempre benvinguts.
Perspectiva laica 
Bona nit, sóc una jove de setze anys i m’agradaria fer una suggerència. He pogut ullejar que no està gaire a favor de l’Església i el referent a la religió catòlica. Ho reespecto, però vosté també ha de respectar als que si que hi creiem. Hi ha una entrada que posa “No deixeu que s’acostin als nens”. Aquesta frase s’ha tret originalment dels Evangelis, però l’ha modificat per fer-la servir d’una manera que no afavoreixi gaire al catolicisme. M’agradaria deixar-li una cosa ben clara: perquè ALGUNS ministres de l’Església (en aquest cas, sacerdots) hagin abusat de nens, no vol dir que TOTA Ella ho faci. Vostè què creu? Que els qui la formem som perfectes? No pas. Som persones humanes com vostè o qualsevol altre, i les persones humanes cometem errors. Aquests homes han comès un error molt greu, però sap per què és una cosa tan escandalosa? Per el simple motiu de ser sacerdots. Milions de nens són violats i maltractats cada dia, i ningú diu res. Bé, potser si, però un cas d’entre cent. En canvi, al primer cas d’abús comès per un sacerdot, ja ressona en els diaris, la premsa i les notícies. El cas és deixar malament a l’Església i posar-se en contra d’ella. Sí, es un delicte molt greu i no hi ha cap excusa que pugui esborrar-lo. Però, si s’hi fixa, només surt a la llum els escàndols que passen dins l’Església. No surt res bo!!! Sap les bones obres que cada dia es fan? Sap a quanta gent sense recursos ajuda l’Església? A Barcelona o a Sabadell, per exemple, hi ha menjadors socials dirigits per les monges de la Mare Teresa de Calcuta. I… ei! Són part de l’Església!! uaaau! Què fort oi? A que mai ho ha vist per les notícies? O l’associació d’Ajuda a l’Església Necessitada subministra aliments, roba i sostre als cristians perseguits i MAI no els deixa sols. Diferents ONG els han abandonat, però AIN no. Si us plau, li prego que reflexioni una mica sobre aquest tema i informi’s bé abans de publicar res. Però informi’s de les coses bones, també. No de les dolentes. Alabar a l’Església tampoc és tan difícil. Apa, bona nit, senyor.
PD. Miri’s això: https://es-es.facebook.com/notes/p%C3%ADldoras-de-fe/piensas-todav%C3%ADa-que-la-iglesia-cat%C3%B3lica-no-ayuda-a-los-pobres-en-el-mundo/314061158610925/
Atentament,
UNA CRISTIANA ORGULLOSA
Sí, no cal ser gaire perspicaç per veure que la meva postura davant l’Església Catòlica és bastant crítica. Gràcies pel comentari, en tot cas.