Aquest post va començar amb un tuit. I anava a fer un fil de tuits però s’allargava molt i al final vaig pensar “però si tens un blog mig mort, doncs posar-ho allà”. I aquí va.
Abans però, una prèvia per explicar què són els solsticis i què són els equinoccis. Si ja ho tens per la mà, pots saltar al següent apartat.
Què són els solsticis i els equinoccis?
Cada any hi ha dos solsticis, el de juny i el de desembre. La viquipèdia diu que són els dos moments en que el sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l’equador celeste.
A l’hemisferi nord, el solstici de juny és el dia en que el sol arriba al seu punt més alt i el que té més hores de sol. Aquell dia, en el seu moment àlgid, el sol està perpendicular al tròpic de Càncer. A Catalunya en diem solstici d’estiu perquè marca el pas de la primavera a l’estiu.
I el solstici de desembre és el dia en que, a l’hemisferi nord, el sol està més baix a les dotze i el que té menys hores de sol. D’aquest en diem solstici d’hivern perquè marca el trànsit de la tardor a l’hivern.
Però a l’hemisferi sud és al revés. El solstici de juny és el dia en que el sol està més baix i hi ha menys hores de llum i el solstici de desembre és el dia en que el sol arriba més amunt i el de més hores de llum. Aquell dia, en el seu moment més alt, el sol esta perpendicular al tròpic de Capricorn.
O sigui que els solsticis són moments oposats segons l’hemisferi. Són moments extrems pel que fa a les hores de sol. En un hemisferi marca el canvi de tendència cap a dies més llargs, i en l’altre marca el canvi de tendència cap a dies més curts. I així fins al següent solstici, en que s’inverteix la tendència.
I de la mateixa manera que cada any hi ha dos solsticis, doncs cada any hi ha dos equinoccis, el de març i el de setembre. I així com els solsticis són oposats, els equinoccis són iguals. Segons la viquipèdia, l’equinocci és cadascun dels dos moments de l’any en què el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, travessa l’equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada a tot el món, llevat dels pols.
Si encara no ho heu entès, aneu a la viquipèdia i ho mireu allà. O busqueu un vídeo a youtube que ho expliqui millor que jo, amb dibuixets i animacions 3D.
Per què celebrem els solsticis?
La qüestió és que els humans tenim tendència a celebrar més els solsticis. És normal, perquè són moments astronòmics extrems i ens fa patir que puguin desajustar-se i complicar-nos l’existència. Què passaria si el sol continués baixant el 22 de desembre i els dies encara s’escurcessin més? Una nit perpètua? Què passaria si el sol continués pujant el 22 de juny i no hi hagués nit? El caos. La fi del món. La mort.
Per això celebrem els solsticis amb uns dies de demora (Nadal i Sant Joan). Són els dies de marge que triguem a constatar que sí, que tot segueix el seu cicle natural, que s’estan allargant els dies i vindrà el bon temps. Que s’estan escurçant i no ens rostirem vius.
També celebrem la Candelera, Tots Sants, l’1 de maig i l’1 d’agost. Són les quatre dates que s’escauen en el punt mig entre l’equinocci i el solstici. Pel que sembla, en origen es feien celebracions on es barreja l’ingredient astronòmic amb els cicles agrícoles, la sembra i la collita. Totes quatre festivitats es poden rastrejar enrere en el temps fins a trobar festes paganes. Les Lupercale romanes, per exemple, van ser substituïdes per la Candelera; i el Samhain celta es va reconvertir en Tots Sants i ara torna a la batalla de l’adhesió popular disfressat de Halloween.
Per què hem de celebrar els equinoccis?
I els equinoccis? Celebrem els equinoccis, els humans? Doncs una mica, però comparat amb els solsticis, poca cosa. El perquè passa això, no sabria donar-li una explicació. Si ja és difícil saber per què passa una cosa, encara és més endevinar per què no passa!
Sí que hi ha alguns col·lectius que celebren els equinoccis. Els perses, per exemple, celebren el canvi d’any coincidint amb l’equinocci de primavera. Sembla que l’origen d’aquesta festa, el Nowruz, es troba en la tradició zoroastriana i l’eterna batalla entre el déu de la llum i el de la foscor. Per la influència persa també se celebra al Kurdistan, a l’Azerbaidjan, l’Uzbekistan, i al Tadjikistan entre d’altres.
Uns altres que celebren els equinoccis són els maçons. Però aquest blog és mason friendly i els respectaré la dèria de no explicar amb detall què fan ni perquè ho fan. Per això i també perquè ho he mirat a internet i no he entès res.
I per clara influència maçona, el calendari revolucionari francès. Que canviava d’any el 22 de setembre, coincidint amb l’equinocci de tardor i també amb el dia de la proclamació de la República l’any 1792.
Però si ho mirem bé, els equinoccis haurien de ser la veritable festa laica de celebració de la comunió entre la humanitat, els astres i els cicles de la natura i de la vida mateixa. Per què? Doncs perquè els equinoccis uneixen tota la humanitat. Aquell dia té la mateixa durada a tot el món (excepte els pols, d’acord).
No estic dient que deixem de celebrar els solsticis, déu me’n guard. Mantinguem Sant Joan, Nadal, el Sol Invicte la Nit de Bruixes i el que calgui. No perdem cap oportunitat de celebrar. Homenatgem els humans que van crear els primers calendaris. Que van saber calcular els cicles solars i ho van relacionar amb el clima i els cicles de la natura. Que amb aquest nou coneixement van adquirir una nova por i d’aquesta por en van néixer festes i rituals.
La celebració dels equinoccis no neix de la por i l’angoixa per les incerteses de l’esdevenidor. Ja sabem, digui el que digui Hume, que demà sortirà el sol i seguirà el cicle previst. La celebració dels equinoccis neix del coneixement científic i de la fraternitat.
PS. Si algú es pregunta per què no proposo el periheli o l’afeli, jo ho tinc clar. No tenen vincle amb els cicles de la natura. Són, a efectes vitals, irrellevants.
Perspectiva laica 