Per entendre la tria d’aquesta imatge s’ha de llegir el post sencer.
Aquest diumenge tornem a tenir eleccions al Parlament de Catalunya i tothom està molt esvalotat. Per mirar de posar una mica de racionalitat (i perquè “me debo a mi público”) he fet una ullada als programes electorals, a veure si sortia la laïcitat per algun lloc. I ja aviso que surt poc.
Aquí van per ordre alfabètic:
D’entrada, veiem que al Bloc 2. DRETS SOCIALS. LA JUSTÍCIA SOCIAL COM A PRINCIPI, dins l’apartat 4. EDUCACIÓ AL LLARG DE LA VIDA, hi trobem el sub-apartat 4.1. Nou marc normatiu. Educar en i per a la democràcia. Allà hi ha el punt 587, que diu:
Garantia, mitjançant una adequada supervisió, de l’estricta laïcitat de l’educació pública. En aquest sentit, cal eliminar l’educació religiosa de les activitats curriculars de l’alumnat; l’educació religiosa s’hauria d’impartir fora de l’horari escolar, fora de l’escola i, per des- comptat, sense inversió de fons públics i amb caràcter voluntari.
Tope laic, vaja. Anem bé.
Més endavant, al Bloc 3. DEMOCRÀCIA, SOBIRANIA PER DECIDIR-HO TOT, hi ha un apartat 8. Laïcitat i ètica civil democràtica. La cosa promet. Aviso que és llarg.
8. LAÏCITAT I ÈTICA CIVIL DEMOCRÀTICA
La laïcitat no és únicament neutralitat religiosa de l’Estat. La laïcitat suposa ser actiu i combatiu amb totes les creences o formes de pensament contràries a les lleis democràticament aprovades. És una manera activa d’entendre la convivència pacífica entre iguals.
La laïcitat ha de ser el principi que regeixi la convivència ciutadana, que impulsi la construcció d’un espai públic fonamentat en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals.
Aquest és un principi irrenunciable per a Catalunya Sí Que Es Pot i la seva consecució és ara una urgència perquè assistim a canvis en la societat catalana, d’altra banda plenament secularitzada, que reclamen nous plantejaments. Vetllarem per la dignitat de les persones i l’exercici del dret a la llibertat de consciència en l’àmbit privat individual i la utilització respectuosa de l’espai públic per a les manifestacions col·lectives.
La involució de les polítiques públiques dels darrers anys en el terreny de la separació d’Església i Estat ha esdevingut especialment greu en l’àmbit educatiu i en la presència ostentosa de representants del govern en actes religiosos, alhora que l’Església catòlica segueix gaudint de privilegis econòmics.
Propostes
- Garantir la independència de les institucions de govern de Catalunya respecte de qualsevol confessió religiosa o ideologia particular i assegurar la neutralitat ideològica de l’administració catalana. Fer efectiva la separació entre Església i Estat.
- Els representants del govern no assistiran, com a tals, a actes de culte, celebració, festa o commemoració que tinguin un caràcter confessional. Els actes públics seran exclusivament civils i sense connotacions religioses.
- Eliminar qualsevol tipus de simbologia religiosa en els actes oficials, en llocs i edificis de titularitat pública i suprimir qualsevol homenatge públic a imatges, sants o símbols religiosos. Suprimir les retransmissions de culte o ritus de caràcter religiós en els mitjans de comunicació de titularitat pública.
- Tots els edificis i les instal·lacions que depenguin de l’Administració catalana estaran lliures de qualsevol simbologia religiosa, per tal de complir amb els principis de separació i neutralitat pública.
- La presa de possessió dels càrrec públics es farà eliminant tota referència religiosa i la presència de símbols religiosos.
- Vetllar per la no discriminació de persones, entitats o associacions, siguin o no de caràcter religiós, i eliminar qualsevol tipus de privilegi en el tracte econòmic i fiscal amb la finalitat d’assegurar el principi democràtic de la igualtat de drets davant de la llei i la separació dels àmbits públic i privat.
- Les confessions religioses, les seves organitzacions i centres de proselitisme estaran obligades a pagar tots els impostos municipals, inclòs l’IBI, que es derivin de la seva activitat.
- No es finançaran amb fons públics les universitats creades per confessions o organitzacions religioses.
- S’aplicarà un tractament fiscal i de subvencions sense distincions a totes les entitats o associacions declarades d’interès públic, incloses les religioses.
- El govern de la Generalitat vetllarà per tal que els ajuntaments assegurin que en els cementiris públics i en tots els tanatoris es puguin celebrar tot tipus de cerimònies, sense cap exclusió per motius de religió o de conviccions. Cal garantir la celebració digna de totes les cerimònies civils o religioses.
8.1. Per una educació catalana, laica i plural. La religió, fora de l’escola
- L’Administració catalana assegurarà la laïcitat en l’educació en els centres educatius de titularitat pública i els sostinguts amb fons públics, evitant qualsevol interferència, en els objectius educatius, de les conviccions religioses. Tota l’oferta de programes i formació de contingut educatiu que ofereixi l’Administració pública es basarà en el pluralisme i promourà una formació humanística integral, atenent la ciència, el pensament, les humanitats i les arts, sense dogmes. Es garantirà el dret de les persones menors a no ser adoctrinades als centres públics i concertats.
- L’ensenyament de la religió ha de fer-se fora del marc escolar als centres públics i concertats amb fons públics, i ha de passar a ser una formació de l’àmbit privat de les famílies. En cap cas ha de formar part del currículum ni de l’expedient acadèmic.
- Garantir els drets dels infants a accedir a l’educació sense segregacions, restriccions o prohibicions i de nos ser separats en funció de les creences religioses de pares, mares o tutors.
- Eliminar qualsevol tipus de simbologia religiosa, actes i proselitisme religiós en el si de les escoles.
- Suprimir l’ús confessional de les capelles de les universitats.
- Vetllar perquè la investigació científica i la seva aplicació gaudeixin de plena llibertat individual i col·lectiva i es regeixin únicament per drets civils.
8.2. Vers una Catalunya laica en un nou procés constituent
En la perspectiva d’un procés constituent i d’un canvi radical de l’statu quo, proposem a mitjà termini:
- En la redacció d’una futura Constitució catalana, defensarem que s’inclogui la definició del nou Estat (federat, confederat o independent) com a laic.
- Consecució d’un Pacte Nacional per la laïcitat i la llibertat de pensament i consciència, amb la concurrència de la societat catalana en el seu conjunt: partits polítics, associacions, entitats i plataformes cíviques.
- Elaboració d’una Llei de llibertat de consciència que protegeixi i garanteixi la llibertat de pensament, consciència, conviccions i les sevas manifestacions, sense distincions ni privilegis.
-
El Parlament i el govern de Catalunya impulsaran la modificació de tractats, acords o lleis contràries a la laïcitat, la convivència plural en igualtat de drets i deures i el respecte a totes les opcions de pensament i consciència.
Se m’acut que si algú té ganes de fundar un nou estat, modern i democràtic, pot agafar totes aquestes propostes i aplicar-les fil per randa. Posats a trobar-li pegues podríem dir que és massa detallat, però jo no li trobo cap pega.
Al Bloc 4. CIUTADANIA. GÈNERE, IGUALTAT I DIVERSITAT, dins l’apartat 3. Migracions, hi ha el sub-apartat 3.5 Polítiques de diversitat i interculturalitat, on hi llegim el següent
3.5. Polítiques de diversitat i interculturalitat
No hi haurà ciutadania inclusiva sense reconèixer, promoure i gestionar la diversitat cultural. Catalunya ha d’apostar per un model de societat intercultural. Les polítiques socials han d’incloure la diversitat cultural i religiosa com una eina de diàleg i cohesió.
Facilitar el diàleg amb entitats i associacions per garantir espais de culte de comunitats musulmanes i altres religions minoritàries, en funció de la demanda de la població. Garantir que en els cementiris públics i en tots els tanatoris es puguin celebrar de manera digna tot tipus de cerimònies, sense cap exclusió per motius de religió o de conviccions
Em sembla bé l’esment a facilitar espais de culte islàmic com a mesura transitòria (estem parlant d’un programa electoral), i en tot cas d’això ja en parlarem un altre dia. El que considero un error és afegir aquests paràgrafs dins l’apartat de migracions. Espero que això també sigui transitori, però en tot cas val la pena insistir-hi: el pluralisme religiós i de consciència és una conseqüència de les llibertats democràtiques, al marge dels fluxos migratoris.
Però vaja, si féssim examen de laïcitat, queda clar que Catalunya Sí Que Es Pot treu molt bona nota.
Primer de tot, vull agrair a Ciutadans que hagi penjat el seu programa en un format de pdf en el que és impossible cercar paraules. Total, per quatre matats que fem l’esforç…
En segon lloc… podríem dir que res de res. Al programa no hi apareixen ni la religió, ni la llibertat de culte, ni de consciència… res. Cap esment a l’atenció al pluralisme religiós als hospitals o a les presons, cap referència a la presència d’autoritats públiques en cerimònies religioses… res. Tan sols un petit esment, una perla que he pogut trobar. a l’Apartat VI. Educació, la millor inversió
8. Defensem l’escola concertada com a garant de la llibertat d’ensenyament i la pluralitat del sistema educatiu. Posarem fre a la introducció de qualsevol tipus de taxa, tarifa o despesa per part dels col·legis concertats.
Sensacional, no se m’acut res més.
El programa de la CUP – Crida Constituent no té índex, casumla. Però té tot d’apartats i m’hi he capbussat per trobar-hi alguna coseta. Són poques i genèriques, francament. I em pregunto per què les dues candidatures explícitament independentistes fluixegen tant amb aquest tema. No tinc resposta, que consti.
A la pàgina 49 hi trobem l’apartat PER UNS SERVEIS PÚBLICS I UN SISTEMA DE SALUT, D’EDUCACIÓ, D’ATENCIÓ A LES PERSONES I DE PENSIONS DE PROPIETAT, PROVISIÓ I GESTIÓ 100% PÚBLICA, UNIVERSAL, DE QUALITAT I ÚNIC.
I aquí hi trobem el següent text.
La CUP – Crida Constituent defensa l’existència d’una única xarxa pública amb prestacions universals i gratuïtes, i amb criteris d’alta qualitat i eficiència. Per fer-ho, promourem la derogació de tot acord o concert amb entitats privades en l’àmbit dels serveis públics i les pensions. Impulsarem l’assumpció i gestió de la propietat per part del sector públic de les actuals escoles i hospitals concertats.
Em sembla bé. L’escola concertada era una opció transitòria i ja va sent hora de posar-hi remei. Un punt a favor. Seguim.
A la pàgina 57 hi trobem aquest apartat: CAP A UNA SOCIETAT FEMINISTA: POLÍTIQUES FEMINISTES I D’ALLIBERAMENT LÈSBIC, GAI, TRANSSEXUAL, BISEXUAL I INTERSEXUAL, on hi diu el següent:
Davant de l’actual ofensiva neoconservadora, integrista catòlica, homòfoba, transfòbica, sexista i d’unes polítiques de dretes que estan desmantellant els drets i els serveis socials, i que afecten directament les classes populars i els col·lectius més marginats, perpetuant així el sistema patriarcal i capitalista, la nostra proposta situa la dona i la diversitat d’opció sexual i d’identitat de gènere al centre del nostre projecte. Des del feminisme es demanda posar el manteniment de la vida al centre de totes les polítiques, en contraposició a una vida regida des de la supremacia del capital.
La primera referència la trobem a la introducció. Allà hi ha un fragment dins l’apartat Una societat democràtica, on hi diu
Les institucions públiques, en compliment de l’imprescindible respecte a la llibertat de consciència i de l’obligació de protecció de les minories, respectaran la diversitat i la pluralitat de creences religioses i el seu exercici, sense que aquest pugui justificar cap discriminació ni desigualtat.
Em sembla correcte, tot i que es podria haver esmentat a la pluralitat de creences religioses i filosòfiques o de consciència. Per allò de que hi ha gent atea, ja se sap…
Més endavant, dins del Bloc 3. CATALUNYA, NOU ESTAT D’EUROPA (El país que volem construir), hi ha l’apartat 3.3: CIUTADANIA I REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA. En aquest apartat, es desenvolupa una mica més el tema.
La llibertat de creences i de consciència
La democràcia requereix una clara separació entre religió i estat perquè l’espai públic sigui plenament inclusiu i garanteixi el dret de tota la ciutadania de poder viure en llibertat, també l’expressió de la seva religiositat, sempre que es respectin les normes democràtiques i de convivència.
Volem garantir la llibertat de consciència, de culte i d’expressió en la vida privada i en els espais públics comuns on tothom ha de poder participar.
Una societat avançada i cohesionada és la que impulsa amb l’administració i la societat civil el diàleg entre creences i conviccions, per fomentar l’entesa i el diàleg entre tota la ciutadania.
I en el desplegament de mesures, trobem això: Fomentar el diàleg entre creences i conviccions per a una major cohesió i convivència.
Francament decebedor. La candidatura que aspira a construir un nou estat es fa un galimaties (el darrer paràgraf és un poema) i només concreta una mesura, el diàleg interreligiós, que al meu entendre és quelcom que correspon a les religions.
Del PP no n’esperava massa i no m’ha decebut. És ranci. Però he trobat una cosa divertida. A l’apartat Una política social per retornar el poder a les famílies, hi ha el punt 11 on hi diu:
Si penses que s’ha de treure la manipulació partidista dels col·legis, et garantim que establirem un canal directe i fàcil perquè els pares puguin denunciar qualsevol tipus d’adoctrinament.
Eh! Qualsevol tipus d’adoctrinament! Ho diuen ells. Seria una bona mesura, així les famílies que no poden accedir a l’escola pública i acaben petant a la concertada tindrien eines per denunciar els intents de cooptació i de rentat de cervell que poden afectar a les seves criatures.
Les mencions a la religió les trobem a l’apartat Per una convivència en pau i llibertat, concretament els punts 38 i 44. Comencem pel 38.
Si penses que cal una immigració integrada, ens comprometem a fomentar preferentment l’arribada de persones que comparteixen una tradició cultural, lingüística i religiosa que ens sigui propera. Reforçarem els cursos i exàmens de llengua i cultura i garantirem que la integració sigui també en castellà.
Vomitiu, però ja ho ha dit l’Albiol en campanya. Prioritzar la immigració llatinoamericana amb un suposat predomini dels catòlics per evitar la immigració africana, amb un suposat predomini de musulmans. Tal qual.
I el 44 no millora.
Si penses que el gihadisme és una amenaça real, pots comptar amb la nostra contundència. Limitarem el finançament estranger de centres de culte i demanarem l’expulsió dels líders comunitaris que facin apologia de la violència.
O sigui, l’esperada referència al gihadisme i les maldats de l’islam. Això és tot.
El programa del PSC tampoc és gran cosa. A tot estirar, he trobat dos fragments. El primer, molt col·lateral però el poso per si de cas.A l’apartat EDUCACIÓ I FORMACIÓ AL LLARG DE LA VIDA, hi diu el següent:
Considerem l’escola pública un pilar bàsic de la nostra democràcia i treballarem per la seva màxima extensió.
Ho poso perquè d’una manera molt subtil (massa subtil), ve a dir que s’aposta per l’escola pública i es pot deduir (d’aquella manera) que es prioritza per sobre de la concertada.
L’únic esment a la religió l’he trobat a l’apartat UN PAÍS AMB MÉS CULTURA I MÉS INCLUSIU, trobem el subapartat Catalunya, un sol poble per al segle XXI on podem llegir:
Defensarem la llibertat religiosa com un dret de totes les persones i valorarem la seva contribució social. Alhora, farem que la ubicació de nous espais de culte es produirà sempre amb respecte a la llei, fruit d’una negociació entre l’administració i les diverses religions, per trobar un equilibri de convivència.
Algun resum final? En general bastant fluix tot, excepte el cas de Catalunya Sí Que Es Pot. Sóc conscient que la laïcitat no és un tema de moda, i que la qüestió religiosa no és ni de lluny el problema més greu que patim. Però m’ha sorprès negativament el poc esment que en fan les dues candidatures independentistes, perquè el coneixement més bàsic de la història de la construcció de l’estat explica que aquesta és una qüestió central, i haver-ne defugit fa molt mala olor. En el cas de Junts Pel Sí assumeixo que és complicat conciliar posicions, tot i que han estat capaços de conciliar-ne moltes altres. En el cas de la CUP potser ha estat un oblit, però no és un oblit menor.
Espero que ningú em surti amb el mantra d’aquests dies: que d’això ens n’ocuparem amb el nou estat. Perquè aleshores ja no calia fer programes electorals, i bé que hi són.
En fi, com deia aquell, sempre ens quedarà París.
Perspectiva laica 