A Europa associem la laïcitat amb França. És el referent més proper, amb més tradició i alhora el més dinàmic. O sigui que no ens equivoquem. Però hi ha un error habitual a casa nostra, que és associar la idea de laïcitat amb Europa. I afegiria que és un error greu, perquè si hi ha un continent on la separació Església – Estat està constitucionalment reconeguda és l’Amèrica del Nord, concretament als Estats Units i a Mèxic.
Dels Estats Units en sabem moltes coses perquè és la cultura dominant i al final, tot arriba. Molta gent es fixa en el “In God we trust” dels dòlars i les contínues invocacions a l’altíssim dels polítics ianquis, però qui més qui menys coneix com va anar al fundació del país, la primera esmena a la constitució, etc.
Però Mèxic és, en aquest aspecte, un gran desconegut per a la societat catalana. De fet, si demanem a qualsevol persona propera que adivini a cegues quin règim té la religió en aquest país, segur que s’imaginarà un model bastant clerical. I és al revés. Al revés del tot, m’atreviria a dir. I és una llàstima que sigui així, perquè també significa que no queda gaire rastre de l’exili republicà en la nostra memòria col·lectiva.
De Mèxic n’aniré parlant en aquest blog perquè és un país del qual aprendre moltes coses i que té un debat molt viu sobre la qüestió religiosa i la laïcitat. Però si algú s’ha sorprès i té ganes d’explorar el tema, avui he localitzat la Colección de cuadernos Jorge Carpizo para pensar la laicidad de la Universidad Nacional Autónoma de México (la famosa UNAM) especializada en laïcitat i que té molt bona pinta. I es pot descarregar en pdf de franc.
El número dedicat a Mèxic és el 31 i el trobareu aquí.
Perspectiva laica 