Shit

L’Església Episcopaliana dels Estats Units aprova el matrimoni igualitari

A principis de juliol d’enguany, molt pocs dies després que el Tribunal Suprem aprovés el matrimoni igualitari a tots els estats de la Unió, l’Assemblea general (repetim, Assemblea general) de la General Convention of Episcopalian Church va aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe. La votació (repetim, votació) es va resoldre per una àmplia majoria, tal i com es pot veure en aquesta foto.

Es tracta d’una bona notícia i em sembla interessant per diversos motius

1. Al contrari dels tortuosos camins procedimentals que segueix la mai prou lloada Església Catòlica, Apostòlica i Romana, aquests episcopalians semblen tenir un sistema de govern democràtic la mar d’entenedor. De fet, si mai passeu pels USA val la pena fer una visita a una missa per veure les enormes diferències a l’hora de concebre el culte i la religió entre Europa (bé, millor seria dir Catalunya) i els Estats Units. De fet, si entreu a la web dels Episcopalians, el primer que trobareu és el seu pressupost en pdf i perfectament desglossat.
2. No és casual que la regulació del matrimoni igualitari per part de la república i dels episcopalians coincideixi en el temps. És casual la diferència de dies, segurament. Però la concepció protestant de la relació entre Església i Estat és més harmònica que no la catòlica. Per això nombroses esglésies protestants han anat aprovant el matrimoni igualitari a mesura que els seus governs ho han fet. Paradoxalment, en molts casos es deu a un millor enteniment de l’autonomia de les esferes religiosa i pública.
3. Dels Estats Units en sabem ben poca cosa. Sospito que el nostre desconeixement es deu en gran part al fet que no tenim cap connexió amb els moviments progressistes d’allà. Una connexió que sabem perfectament que no faran mai els mitjans de comunicació de masses i que hauríem d’esforçar-nos en cultivar.
4. Del món protestant també en sabem molt poca cosa, admetem-ho. Per si algú hi té interès, començarem per dir que els Episcopalians dels Estats Units formen part de la Comunió Anglicana. Fa un temps vaig parlar del Desmond Tutu, que també és episcopalià, òbviament de Sud-àfrica.

La notícia m’ha arribat més o menys per aquí.

L’Ajuntament de Barcelona elimina la missa del programa oficial de La Mercè

Dijous es va fer públic que l’Ajuntament de Barcelona no inclouria cap missa al programa de les festes de La Mercè.

No voldria allargar-me massa al respecte, perquè em sembla molt correcte. Les institucions s’han de mostrar neutrals i no participar en cerimònies religioses. La de La Mercè ja feia temps que era polèmica i des d’uns anys enrere el grup municipal d’ICV-EUiA no hi assistia, tal i com proposava la Lliga per la Laïcitat.

Suposo que amb els anys aquest fet s’anirà normalitzant, i ben mirat aquesta decisió ha passat bastant desapercebuda. Potser perquè ha coincidit amb la polèmica de la retirada del bust del rei Joan Carles I del Saló de Plens (que ben mirat es podria renovar de dalt a baix, perquè el retrat de la Regent Maria Eugènia fot més por que una altra cosa).

Òbviament hi ha qui ha protestat, però jo diria que amb poca contundència. La nota de l’Arquebisbe, per exemple, de la que es fa ressò La Vanguardia, és més aviat de lamentació que no pas una diatriba colèrica. I m’ha fet gràcia dues coses.

La primera, anomenar “tradició multisecular” a una pràctica que va començar el 1868. Fa 147 anys. Hom entén que multisecular vol dir “de molts segles” i es troba que encara no en fa un i mig.

La segona, reivindicar 1868. És el començament del Sexenni Liberal, una etapa fortament laïcitzadora de les institucions públiques. He suposat que abans es deuria fer alguna cerimònia més clerical, que va ser substituïda per aquesta. No ho sé, i si algú ho sap em faria gràcia saber-ho.

En fi, de vegades la història gira en el sentit que t’agrada i descobreixes que ho ha fet amb poca èpica. Millor així…