El Centre d’Acció Laica belga celebra enguany el seu 50è aniversari i ha aprofitat l’efemèride per llençar un manifest públic en favor de la laïcitat: La crida de Lieja.
En faig una traducció per mandrosos; jo el primer, que em recolzo en el traductor de Google (per cert, com ha millorat) i perquè mira, així queda escrit en català. Us el llegiu, i si us convenç, el signeu aquí.
La crida de Lieja
12 d’octubre de 2019.
Després de tres dies de reflexió amb motiu del 50è aniversari del Centre d’Acció Laica belga fem una crida, subscrita per l’expresident de la República Francesa François Hollande en la seva intervenció a Lieja, als defensors dels drets fonamentals per promoure el laïcisme com a principi universal, garant de la llibertat individual i la convivència pacífica d’opinions filosòfiques i creences religioses.
En un món que s’ha convertit en un poble global, les nostres societats s’enfronten a reptes socioeconòmics sense precedents, entre els quals dominen els problemes migratoris, climàtics i digitals.
D’altra banda, els progressos, fonamentalment ètics, que donem per fets, són posats en dubte per corrents polítiques extremistes o dogmàtiques religioses que es mostren cada dia més desacomplexades. A Europa i al món els drets fonamentals, producte de petites victòries o grans revolucions, continuen essent fràgils.
Aquesta conjunció ens obliga a una vigilància constant.
La laïcitat es basa en el principi de neutralitat de les autoritats públiques i assegura a tothom l’exercici de tots els drets i llibertats independentment de l’origen, les conviccions, les creences o qualsevol altra distinció. Aquest principi fundacional de la democràcia, un element essencial de la convivència pacífica, pretén trobar un lloc al cor dels valors fonamentals a tot arreu del món.
La laïcitat és indestriable de les llibertats cap a un mateix i envers els altres. Proporciona un marc comú que permet a tothom exercir l’examen lliure i determinar-se a un mateix de forma autònoma.
La laïcitat lluita contra la discriminació, per la igualtat i l’aplicació de polítiques de solidaritat que assegurin la cohesió social i l’emancipació dels ciutadans mitjançant l’accés al coneixement.
Fruit d’une révolution des mentalités qui prit naissance au 18e siècle, la Laïcité comme principe d’organisation de l‘État se révèle indispensable au développement d’un système politique démocratique. Garant des droits de l’Homme et des libertés fondamentales, l’État laïque protège celle de croire, ne pas croire ou changer de conviction.
Fruit d’una revolució en les mentalitats iniciada al segle XVIII, el laïcisme com a principi d’organització de l’estat resulta imprescindible per al desenvolupament d’un sistema polític democràtic. Garant dels drets humans i de les llibertats fonamentals, l’estat laic protegeix el dret a creure, a no creure i a canviar de creença.
Elle postule l’articulation du lien social en dehors de tout déterminisme et le pouvoir des êtres humains à se diriger eux-mêmes.
La laïcitat aspira a articular el vincle social, fora de tot determinisme i defensa el poder de les persones de governar-se.
Perquè la laïcitat estableix i protegeix els valors de llibertat, igualtat i solidaritat,
perquè permet la coexistència pacífica d’opinions i concepcions filosòfiques o religioses,
perquè el laïcisme no és una opció o una opinió entre d’altres, sinó la condició que fa possible la vida en comú dins del respecte de totes i tots i que proporciona una resposta universal independent de tots els particularismes,
els signants apel·len solemnement a considerar la laïcitat com un requisit democràtic essencial.
Conviden les autoritats públiques de tots els continents a afirmar la seva adhesió a aquest principi i a defensar la seva inscripció en les Constitucions nacionals i els tractats internacionals.
El món de demà és per a la joventut d’avui. Protegim les conquestes del passat i prometem-los un futur.
Perspectiva laica 