A propòsit de Suárez

suarez_adolfoAl Telenotícies migdia d’ahir de TV3 van recollir les opinions de diverses persones que feien cua a la capella ardent de l’expresident Suárez. Em va cridar l’atenció el testimoni d’un home ja gran (minut 1:05) que deixava anar les següents paraules:

“El aire que trajo fresco a España, eso se lo tenemos que agradecer todos los españoles. O sea, de gente, los cambios que hizo… O sea, aquí la gente invertida era un pecao.”

He d’admetre que l’home em va arribar al cor amb això de “la gente invertida”, perquè és la manera més grollera de referir-se al que ara anomenem col·lectiu LGBTI. Però pel to de la frase entenc que ell celebra els progressos que ha fet la societat espanyola al respecte, el que passa és que no té una manera millor d’explicar-ho.

En tot cas, m’agradaria respondre-li a aquest bon home el següent. La gente invertida encara és pecat, el que ha canviat és que ja no sigui delicte. I el veritable progrés, que cal celebrar, és que els pecats no siguin delicte ni el codi penal depengui de cap codi moral.

És l’emancipació de l’esfera pública, l’afirmació de la sobirania popular, la llibertat del legislador. En altres paraules, la laïcitat de les institucions.

El que no tinc tant clar és que li deguem a en Suárez, però això és una altra qüestió.

Anuncis

D’equinoccis i festivitats

primaveraTot just ahir hem canviat d’estació. Hem deixat enrere l’hivern i diem hola a la primavera. Jo no n’estava molt al cas, però molta gent ho ha comentat al Facebook i ha penjat fotos, cançons… I m’ha semblat que enguany l’equinocci ha tingut més presència de l’acostumada a la xarxa social. És una percepció que no té cap base empírica, francament, però en tot cas això em serveix per repescar una reflexió que sorgeix sovint a les classes de l’Escola El Sol quan parlem dels reptes de l’educació laica.

La qüestió és que si ens plantegem una educació laica, ens trobem amb la necessitat de canviar gran part dels referents simbòlics als que ens hem acostumat. Perquè és clar, són religiosos. I d’una religió molt concreta. El calendari està ple de celebracions religioses i no està molt clar què passa si les eliminem. Estem destruint el nostre patrimoni cultural? Estem escatimant als infants un coneixement essencial per al seu desenvolupament com a persones? Es desfarà l’ordre del cosmos? Farem el ridícul? I el que és més important: per quins altres símbols i celebracions ho substituïm?

A mi em sembla que en una societat cada vegada més plural, la possibilitat de mantenir símbols i celebracions religioses en l’educació s’esvaeix, perquè divideixen. Però que en comptes de viure aquest fet com una tragèdia, els educadors i educadores laics tenen davant seu un repte prou interessant. I que la natura, la vida, el món i l’univers, són plens de recursos simbòlics que es poden aprofitar per omplir fins al darrer racó de l’activitat pedagògica. Les estacions de l’any, les plantes, els animals, els rius i els mars, les muntanyes i els deserts, els elements, les formes, els colors… I totes les formes de societat que la humanitat ha inventat per a adaptar-se al medi.

I no té res d’estrany que moltes escoles laiques, i esplais laics, tingui nom d’arbre (Roure, Xiprers, Auró…), o de vent (Garbí, Xaloc…), o d’animals i plantes (Boix, Isard-Flor de neu, Esquirol…). I són els projectes que tenen més futur, perquè tothom hi pot participar, i celebrar, i compartir. Com ha fet tanta gent avui al Facebook, a propòsit de la primavera.

PS: La fotografia l’he agafada d’aquí.