A propòsit de Can Vies: radicalitat vs. dogmatisme

IMAG0163

Anomenar malament les coses és augmentar l’infortuni del món (Albert Camús)

De Can Vies se n’està parlant molt aquests dies (y lo que te rondaré, morena), i s’estan dient moltes coses. Una de les qüestions que ocupa més temps als mitjans és anomenar, etiquetar, categoritzar, la gent que formava part del projecte de Can Vies, la gent que va protestar pel seu enderroc, la gent que crema contenidors… tota aquesta gent. Una feinada posant etiquetes.

Okupes, antisistema, violents… i radicals. Radicals és una de les preferides dels mitjans. I un dels arguments que més s’utilitzen per sostenir aquesta afirmació, és que són gent amb qui no es pot discutir perquè es creuen en possessió de la veritat. La qual cosa seria el més oposat al radicalisme.

Radical prové del llatí radix, que vol dir arrel. I una persona radical és la que aspira a arribar a l’arrel dels problemes. És a dir, el radicalisme té més ingredients de recerca i interrogació sobre la realitat del món del que els mitjans ens projecten. El radicalisme està més emparentat amb la noció de lliure pensament i amb la tradició liberal que no pas amb el dogmatisme. Perquè el dogmatisme és l’actitud de negar la possibilitat de discutir determinades coses. No sé com es pot casar una actitud dogmàtica amb una actitud radical, la renúncia al dubte amb el dubte sistemàtic.

De manera que una persona que es creu en la possessió de la veritat és un dogmàtic, mai un radical.

Dit això, i com que tots participem de la confusió terminològica, jo diria que en aquestes aventures tipus Can Vies no és estrany trobar individus amb qui és complicat dialogar. Els polis, per exemple, però no només. També entre la penya que okupa hi ha gent molt totxo. Igual que entre els seguidors d’Iron Maiden, a l’associació de puntaires, prenent el sol a la Barceloneta o venent fruita al mercat d’Hostafrancs. O en un moviment laic i lliurepensador. Perquè l’adhesió a unes idees o uns principis no necessàriament comporta una coherència absoluta amb aquests, perquè la realitat és contradictòria. Per cert, assumir que és contradictòria també és propi de radicals i lliurepensadors, el dogmatisme no digereix bé les contradiccions. Em sembla que s’ha entès el que volia dir.

Dit això, quina burrada el desallotjament i l’enderroc. Quin error, quina cagada.

Ah, i la foto. Doncs la foto és, precisament, de Can Vies. Ara ja l’han fotut a terra, però jo vivia al costat i em feia gràcia com havien aprofitat una creu catòlica per superposar-hi un signe okupa. Una mena de palimpsest simbòlic que em semblava una metàfora del que és una ciutat com Barcelona: memòria i vida en pugna constant. També m’encuriosia el fet que no haguessin retirat la creu, que és el que hauria fet jo. No devien ser tan radicals com semblava. O destralers. Emm… extremistes. O seria millor dir-ne iconoclastes? Osti, què complicat…

 

Anuncis

Els principals errors de l’ateisme

adults-with-imaginary-friends

Fa un temps l’Oriol Illa em va passar un text bastant curiós del Phil Zuckerman amb una llista d’errors de l’ateisme. L’article em va semblar interessant i divertit alhora, i comparteixo gran part del que diu. Miraré de fer-ne una traducció que li faci justícia, a veure si me’n surto.

Els principals errors que cometen els ateus

He estudiat els ateus, els agnòstics, els fans d’XTC, i d’altres bestioles laiques que ronden pel món, durant un bon temps. També he llegit la majoria de llibres anti-religiosos que s’han publicat des que en Sam Harris ho va començar tot amb “The End of Faith“.

I he de dir que que tinc algunes crítiques cap als meus germans i germanes que neguen a Déu. O potser, més concretament, alguns consells.

Perquè si realment penseu que una visió laica del món és superior (o més racional) que una de religiosa; i si realment penseu que el món seria un lloc millor si la gent no cregués en deitats sobrenaturals, dimonis repugnants o querubins grassonets, us suggereixo un petit auto-examen. Molts de vosaltres esteu cometent greus errors.

Són aquests:

  1. Insistir que la ciència pot, o podrà, explicar-ho tot. Quan el Bill O’Reilly o els teus sogres baptistes et pregunten “Com va néixer l’univers?”, o “Què va provocar el Big-bang?”, o “Perquè hi ha alguna cosa en comptes de no res?”, no insisteixis dient que la ciència té la resposta. Potser no la tindrà mai. És molt millor simplement dir que no ho sabem tot, i que de fet potser mai no ho sabrem tot. Sempre hi haurà misteris. Tan sols digues “Sí, és un profund trencaclosques. Ningú en sap la resposta. Però el fet que no sapiguem les respostes de tot no vol dir que haguem d’acceptar qualsevol versió inventada”.
  2. Condemnar tota la religió en comptes de denunciar només els seus aspectes negatius. La religió és un invent humà. És un constructe social. Sorgeix de la cultura humana. Per tant, la religió inevitablement conté, reflecteix i revela tot allò que hi ha al regne humà: el bo i el dolent. És com qualsevol altra faceta de la civilització: hi ha coses nobles i inspiradores i hi ha coses sense sentit i fins perilloses. Però condemnar-ho tot com si fos verinós és d’un greu negativisme.
  3. Condemnar la Bíblia com a miserable, llibre estúpid, en comptes de contemplar-la també com una obra plena de coses bones i profundes. La Bíblia la van escriure els humans. No té cap altra font. L’evidència és clara, en aquest aspecte. I com he dit al punt anterior, considerant que és una creació humana vol dir que no tot és bo o dolent, sinó que hi ha de tot. El seu contingut pot ser absolutament absurd, flagrantment anticientífic, clarament racista i sexista, per no dir dolorosament avorrit. Però també conté perspicaces observacions de la condició humana, divertides històries per entretenir els infants, i embriagadora poesia. Fins i tot té fragments solemnes d’escepticisme desenfrenat i angoixa existencial. Feu una ullada a l’Eclesiastès.
  4. No entendre ni apreciar la “religió cultural”. Hi ha desenes de milions de persones allà fora que participen d’una tradició religiosa però que realment no creuen en les seves ensenyances teològiques. Van a missa, fan el Bar mistvà, s’identifiquen amb una tradició religiosa, i tot i així són bàsicament ateus, agnòstics, o escèptics fins al moll de l’os. Per què continuen essent religiosos? Els agrada. Disfruten amb les tradicions, les cançons, els rituals, la comunitat… Aquesta gent ha de ser vista com a aliada, no com a enemiga. I cada vegada que condemnem la seva religió com una idiotesa o una maldat, senzillament els perdem. La religió no és un assumpte de blancs o negres. Tampoc la laïcitat. Hi ha molts grisos. Assumeix-ho. Aprecia-ho.
  5. Criticar Déu per repugnant, malvat i immoral. No té sentit criticar una deitat que no existeix. No cal catalogar els horrors, hipocresies o tendències genocides d’un Déu imaginari. El motiu pel qual no creiem en Déu és senzilla: falta d’evidència. És això. Concentreu-vos.
  6. Centrar-se en arguments en contra de l’existència de Déu en comptes de treballar per fer del món un lloc millor i més just. La gent que creu en coses irracionals difícilment canviarà de pensament escoltant arguments racionals. Tot i així, els ateus suen tinta construint arguments filosòfics, científics o lògics contra l’existència de Déu. Penseu que això canviarà les idees de la gent? Potser. Però només puntualment. El que realment fa baixar els nivells de religiositat arreu del món és viure en una societat on la vida és decent i segura. Quan la gent té suficient menjar, abric, salut, cura, treball, pau i democràcia… aleshores és quan la religió perd encaix.
  7. Argumentar sobre moral en abstracte. No us deixeu arrossegar per debats tipus “podem ser bons sense Déu?”. No intenteu convèncer els teistes que la moralitat laica és més racional i això, més moral. Tan sols insistiu que la moralitat es demostra amb fets. I podem veure clarament com els països menys religiosos són també els més morals, pacífics i humans, mentres que els països més religiosos són també els més delictius, corruptes, i socialment conflictius. Fi de la discussió.
  8. No tenir criatures. L’evidència sociològica és clara: els pares religiosos tendeixen a tenir fills religiosos i els pares laics tendeixen a tenir fills laics. Les dades demogràfiques són indubtables: les famílies religioses tenen moltes més criatures que les famílies laiques, i els fonamentalistes religiosos són els més prolífics de tots. I les societats més religioses tendeixen a tenir les tases de natalitat més altes, i les societats més secularitzades les tenen baixes. O sigui  que si vols un món sense Déu, posat a currar.
  9. Fer llistes top-ten. És tan “Antic Testament”… Comencem a fer llistes top-nine. Nou és divisible per tres. I el tres, diuen, és un número màgic.

PS: la imatge que encapçala el post l’he trobada aquí.

La laïcitat a les eleccions europees 2014

1368107099762

He fet una ullada als programes electorals per veure com està la qüestió de la laïcitat i aquí en teniu un buidat per si us interessa.


ICV_EUiA

En el Bloc 2: Els nostres drets, la nostra dignitat, hi trobem dos punts on es parla de laïcitat. El primer, dedicat a l’educació.

Una educació europea, pública, de qualitat, gratuïta, laica, plural i democràtica.

1. Una educació que promou un currículum basat en l’aprenentatge crític de valors associats a la formació per a la pau, al respecte als drets humans, al multilingüisme, al feminisme, a l’ecologisme, a la laïcitat, a la inclusió i a la interculturalitat com a lluites irrenunciables en la construcció d’una europeisme radicalment democràtic.

Aquest punt inclou la següent proposta:

− Promoure una recomanació del Parlament europeu i del Consell per a l’establiment d’uns sistemes educatius laics que impedeixin l’ensenyament de continguts confessionals o d’assignatures de religió en el currículum.

Però el  major pes de la laïcitat el trobem al punt Per la convivència, una Europa veritablement laica, que diu el següent

La laïcitat és indispensable per a una convivència ciutadana fonamentada en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques personals de creença o de raó. Alhora és la garantia d’un poder públic al servei de tota la ciutadania i d’un ordenament jurídic que garanteixi els drets fonamentals i comuns per a tota la població.

La laïcitat no propicia la ignorància del fet religiós, sinó que l’inclou en una formació humanística integral que inclou la història, la filosofia, l’art, la ciència, etc. La llibertat religiosa ha de ser reconeguda sempre com a un fet individual.

Una Europa laica ha de garantir la llibertat de consciència fonamentada sobre els drets humans, una igualtat de drets entre les diferents creences o l’ateisme, sense privilegis per cap religió o creença.

Defensem una Europa laica com a estímul de la convivència pacífica que defensi la llibertat de pensament i de consciència amb unes institucions que promoguin els valors democràtics de respecte, solidaritat i igualtat.

Europa i totes les seves institucions han de caracteritzar-se pel seu caràcter aconfessional, laic i qualsevol text jurídic que emani de les institucions europees mai no hauria de fer referència a aquesta qüestió. Les creences religioses no poden condicionar la legislació ni les accions dels governs. Una cultura europea democràtica necessita assumir els valors de la laïcitat. La laïcitat pot actuar com a eix de vertebració i de cohesió social entre totes les persones, pobles i tradicions culturals dels territoris de la Unió i garantir-ne els drets en condicions de llibertat i d’igualtat d’oportunitats per a l’accés a l’espai públic, en un marc de convivència pacífica, cívica i democràtica.

1. Aprofundir en els fonaments per a la construcció social i política de la Unió Europea basada en els principis de la laïcitat, la llibertat de consciència i la neutralitat religiosa i de creences.

Propostes d’ICV-EUiA per una Europa laica:

  • Promoure una Carta Europea de la Laïcitat que complementi la Carta de Drets Fonamentals de la UE i que estableixi les condicions jurídiques, polítiques i socials adients per al desenvolupament ple de la llibertat de consciència, com a base més sòlida del conjunt dels drets humans.
  • Impulsar que adoptin aquesta Carta Europea de la Laïcitat els diferents organismes internacionals com ara l’ONU, la Unesco, etc.
  • Vetllar des del Parlament Europeu per la dignitat de tota la ciutadania, l’exercici del dret de llibertat de consciència en l’àmbit privat individual, per la utilització respectuosa de l’espai públic per a les diferents manifestacions col·lectives.
  • Impulsar recomanacions parlamentàries per preservar el dret dels menors a no ser adoctrinats als centres de formació públics o subvencionats pels Estats. Els sistemes educatius han de ser laics i les assignatures de religió i els continguts confessionals no han de formar part del currículum escolar.
  • Impulsar programes formatius basats en els valors del respecte, la pluralitat, la tolerància activa i en una ètica civil que exclou la submissió d’uns individus a uns altres.
  • Impulsar recomanacions parlamentàries per vetllar perquè la investigació científica i la seva aplicació gaudeixin de plena llibertat individual i col·lectiva i es regeixin únicament per drets civils: cap prohibició ni influència religiosa en limitarà el desenvolupament.

2. Eliminar els privilegis que les esglésies tenen en diferents estats de la UE

Propostes d’ICV-EUiA per a l’eliminació dels privilegis de les esglésies:

  • Modificar els tractats de la Unió Europea perquè cap església,organització religiosa o de creences tingui una situació de privilegi.
  • Impulsar accions legislatives per fer efectiva la separació entre els estats i les esglésies, i especialment encaminades a revisar i derogar els concordats que molts estats tenen amb la Santa Seu.
  • Evitar totes les ingerències de la Santa Seu en els assumptes interns de la Unió Europea.
  • Aplicar la directiva VI de forma immediata a tots els Estats, harmonitzant fiscalment totes les institucions destinades al culte, eliminant les exempcions de taxes en els diferents països.
  • Impulsar recomanacions parlamentàries perquè els diferents Estats deixin de subvencionar escoles religioses, així com per eliminar les celebracions litúrgiques en actes oficials, la presència de símbols religiosos i l’assistència a actes confessionals dels representants públics en l’exercici de les seves funcions.

Valoració: un pèl massa extensiu, fins i tot jo seria més possibilista… Però vaja, és el paradís del laïcisme!


erc

Al programa d’ERC, al Bloc 2: la nova Unió Europea que volem hi ha un punt titulat Refundació de la UE: ciutadania, aprofundiment democràtic i governança europea amb un capítol dedicat a Una UE referent en l’exercici dels drets i llibertats civils, on hi trobem el següent apartat.

Una UE que aposta per la laïcitat i la llibertat religiosa i de consciència
La democràcia requereix una clara separació entre religió i estat perquè l’espai públic sigui plenament inclusiu i garanteixi el dret de tota la ciutadania de poder viure en llibertat, també l’expressió de la seva religiositat, sempre que es respectin les normes democràtiques i de convivència.

La laïcitat esdevé fonamental per als republicans per garantir la llibertat de consciència, de culte i d’expressió en la vida privada i en els espais públics comuns on tothom ha de poder participar. Tanmateix, no podem negar que això no ha estat suficient per garantir una plena inclusió de les minories en molts països de la UE, o fins i tot ha estat l’excusa
per criminalitzar determinades religions.

  • Vetllar per la laïcitat a l’espai públic comú, facilitant la pràctica religiosa de cadascú, si la té, en l’àmbit privat.
  • Eliminar el tractament preferent o criminalitzador de les administracions comunitàries i estatals a qualsevol comunitat o individu per la seva orientació religiosa.
  • Fomentar, des de l’administració comunitària, el diàleg entre creences i conviccions, per fomentar l’entesa i el diàleg.
  • Protegir l’esfera pública respecte les ingerències dels poders religiosos, tot garantint que les institucions europees desenvoluparan la seva activitat sobre criteris d’interès general basats en raons públiques i no en creences religioses, que tenen el seu espai legítim dins la seva comunitat.

Valoració: redactat molt correcte, ben relligat amb la tradició republicana. La menció a a la criminalització de determinades religions tant pot llegir-se en direcció a França com a Polónia (o Madrid).


pscAl programa electoral del PSC no hi he trobat cap menció a la laïcitat. La única pista al respecte és al bloc Una Europa que protegeixi, en el seu punt 5. Una Unió de la igualtat i els drets de les dones, on hi diu:

Defensem la igualtat i la no discriminació, i promovem la igualtat entre dones i homes a l’hora de compartir el treball, el poder, el temps i les funcions, tant en l’àmbit públic com en el privat. Protegirem els drets i el benestar de la infància, i ens assegurarem que a cap persona se li denegui una feina, un càrrec, un futur o qualsevol altre dret fonamental per motius del color de la seva pell, d’orientació sexual, d’identitat, de religió, d’edat, de sexe, de discapacitat, d’opinió política o per qualsevol altra forma de discriminació.

Valoració: és una omissió sorprenent. El programa és breu, i està bé que ho sigui, però estaria bé recordar que la laïcitat és un principi d’igualtat, i que si es vol construir aquesta igualtat s’han d’articular els procediments per apuntalar-la. També a la UE.


ciu

Al bloc 2 L’Europa Social. Catalunya compromesa amb l’evolució de l’estat del benestar, dins de l’apartat a) Reptes demogràfics, trobem el següent paràgraf que parla d’immigració.

Molts països vam solucionar temporalment aquesta situació tot donant entrada limitada a immigrants de països tercers per compensar la baixa natalitat. Aquest fet incrementava les cotitzacions i, per tant, ens proporcionava més recursos econòmics, però ens plantejava d’altres problemes a resoldre, com, entre d’altres, la disminució de la població autòctona, les dificultats per integrar els foranis a la nostra cultura o la diversitat religiosa o cultural en relació als valors irrenunciables de la nostra societat.

També trobem, dins del mateix bloc però a l’apartat k) Drets civils i igualtat, el següent punt.

2. Treballarem per tal que Europa sigui una referència en la defensa i el respecte a totes les llibertats fonamentals especialment de pensament, d’expressió, d’associació, de culte i de propietat.

Valoració: El primer punt estableix una relació entre immigració i pluralisme religiós que és una mica enganyosa. Catalunya, com tota societat democràtica, tendeix al pluralisme. A més, planteja la diversitat com un problema, cosa que discutiria a bastament. El segon punt, en comptes de la llibertat de culte podria haver fet esment a la llibertat de consciència i culte, i així seria més inclusiu. Altrament només empara els creients (de fet, només als practicants).


ppPel que fa al programa del PP, al seu bloc 4, Las Personas, en el centro de nuestras políticas, hi trobem el punt 4.7 Defender la igualdad, on hi diu el següent:

Sin embargo, no podremos dar nunca por lograda una auténtica igualdad mientras perviva la violencia de género, una de las peores lacras de nuestra sociedad. El principio de no discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión u opinión forma parte de los principios y valores fundamentales de la Unión Europea. Todas las normas y políticas comunitarias están destinadas a amparar por igual la dignidad de todos los seres humanos.

És sorprenent que la única menció a la religió estigui dins d’un apartat dedicat a la violència de gènere. Sorprenent venint del PP, vull dir.


Bé, si algú s’ha quedat amb ganes de més (cosa que dubto), pot fer una ullada a aquest informe del Observatorio del Laicismo que recull Tercera Información. Han fet un buidat de tots els programes, està bastant bé.

I si algú vol riure una estona, es pot mirar aquest altre informe, en aquest cas publicat a Infocatólica, on fins i tot el PP s’endú alguna clatellada. És increïble, però alhora és tota una demostració de lobby i accountability. En tot cas, em sembla il·lustratiu del caràcter extremista i tan contundent que gasta la caverna en aquest país.