El pessebre de marres

belen-barcelona-colau-efeJa fa dies que remugo amb el pessebre de la Plaça Sant Jaume. Em pensava que desapareixeria de la mateixa manera i pel mateix motiu que la missa de la Mercè, però no ha estat així.

I altra vegada tornem a tenir un símbol religiós monopolitzant l’espai públic. Posat per una institució pública, pagat per una institució pública… i a més bastant lleig. Perquè per mala consciència (suposo) es pretén modernitzar el pessebre i posar-hi missatge social, o transgressor, o jo què sé. Vaja, que no sé si m’ofèn més a mi o a una persona creient; però si jo ho fos, m’emprenyaria bastant.

Dic que porto dies remugant però com que ho faig cada any, doncs la cosa no passava d’aquí. Fins que he trobat aquesta notícia que arriba de França: el Front Nacional fa una campanya per a instal·lar pessebres als ajuntaments. Fantàstic, tu. No només a França van enrere, sinó que a més, aquí renunciem a anar endavant.

Ja n’hi ha prou de pessebres. No és veritat que no sigui un símbol religiós, hi ha àngels, Verges, Crists i Sants. No és veritat que sigui una cosa progre dignificar la pobresa, el progrés humà ha consistit a denunciar-la. No és veritat que sigui una cosa maca de veure, cada vegada és més lleig. No és veritat que no ofengui a ningú, ens ofèn a uns quants.

Ja n’hi ha prou de pessebres, que se’ls posi cadascú a casa seva si en té ganes.

Xerrada a Caldes de Montbui: municipalisme i laïcitat

Aquest divendres tinc l’honor de parlar a l’ínclit, mai prou lloat, admirable Centre Democràtic i Progressita de Caldes de Montbui.

Hi parlaré del que diu el títol de la xerrada, òbviament. També del que diu el darrer informe Ferrer i Guàrdia, és clar. I d’alguna cosa més que ara no recordo.

A les set, allà mateix. Al Centru.

republica

Nova revista atea a Catalunya

titol_gaieta-1

L’Associació d’Ateus de Catalunya ha publicat el primer número d’una nova revista. O sigui que a Catalunya ja tenim una revista atea, valga’m Déu.

Més enllà dels continguts, que podeu jutjar vosaltres mateixos, m’ha agradat que la revista es digui Gaietà Ripoll, de qui en vaig escriure quatre línies en aquest blog ja fa temps.

Saludem, doncs, el naixement d’una nova publicació i estarem atents als propers números.

A propòsit dels concerts

foto-6

Fa un parell de dies vaig trobar aquesta notícia al diario.es i em va semblar interessant. Resulta que més de la meitat de la militància de Convergència Democràtica de Catalunya consultada en el procés de refundació es mostra favorable a un estat laic. El 52,7%, no està gens malament.

He de dir que al principi em va sorprendre, però després ja no tant. Moltes vegades, quan he parlat de laïcitat amb gent de Convergència he obtingut una resposta bastant favorable. Amb matisos, però en general no tenia la sensació de trobar-me amb una posició molt allunyada de la meva.

Després, quan s’havia de passar de les paraules als fets, la cosa canviava. En part pel paper d’Unió a CiU, en part perquè la tradició pesa, en part perquè la realitat sempre és punyetera, i en part ves a saber.

I avui hem dinat amb la notícia que Junts pel Sí i el PP han votat en contra de retirar els concerts a les escoles de l’Opus que segreguen l’alumnat per motiu de sexe.

Ho dic perquè dins de Junts pel Sí hi ha Convergència. Però també hi ha ERC, MES, Avancem, l’ANC, Òmnium, Súmate, independents i independentes, a qui saludo afectuosament des d’aquest blog. I se suposa que tota aquesta llista “cau” a l’esquerra de Convergència i té posicions més laiques encara, però que si quieres arroz, Catalina. No hi ha hagut manera.

I ja posats a recordar, no està de més dir que això s’arrossega des que un tal Ernest Maragall va portar un govern sencer a aprovar una Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que no va servir per a fer cap avenç significatiu en matèria de laïcitat. L’Ernest Maragall, personatge clau a MES, un partit que avui mateix ha dit que s’hi posava per endreçar bé això de les escoles de l’Opus Dei. I s’hi posa de bracet amb tota la gent que avui també ha votat en contra de la mesura.

Us esteu fent un embolic? Repassem els fets: un partit que s’està refundant i que descobreix que més de la meitat dels seus membres desitja un estat laic, més un partit que té un triangle d’origen maçònic al seu escut, més uns partits molt moderns i actualitzats, més uns independents encara més moderns, han votat amb el PP.

Alguns direu que no era la manera, que els de Catalunya Sí Que Es Pot són uns oportunistes i no és manera de fer les coses. Que demà (o demà passat, o l’altre, o el 2020) serà millor.

D’altres direu que el Procés és una tapadora simbòlica per a ocultar i sostenir l’austericidi i no canviar res sota l’eslògan “ho volem canviar tot”. Un Putairamonetisme2.0, o Turboputairamonetisme. I que això d’avui només és un episodi més de la comèdia.

També es podria dir que alguns es podrien haver saltat la disciplina de vot ni que fos per donar una nota folclòrica.

O podríem recordar-nos de Lluís Companys, que sempre va bé per burxar als d’ERC (i a l’independentisme en general) quan patinen.

A mi, bàsicament, se m’acut que en aquest país conjuguem tots els temps verbals de la llibertat amb molta fluidesa… excepte el present d’indicatiu.

Una llàstima.

PS: La imatge és d’en Torres i Bages, sempre va bé conèixer cares noves.

No deixeu que s’acostin als nens

PederastiaPortem tota la setmana veient com el cas s’infla. D’un professor d’educació física als maristes de Satns – Les Corts hem passat al tutor de 5è. D’una sola víctima a més d’una desena.

Podeu seguir les notícies als diaris. Jo he llegit aquesta entrevista a una víctima i m’ha semblat duríssim el que explica.

No sé com evolucionarà tota aquesta història. Potser s’acaba aquí. Però també és possible que creixi, i pot arribar a créixer molt.

20100324elpepivin_3.jpgNo voldria fer un post incendiari, de veritat. Però només cal fer una ullada a aquesta entrada de la viquipèdia anglesa: Roman Catholic sex abuse cases by country. Mireu la llista de països. És llarga, oi? I no trobeu que hi falta alguna cosa? Sí home, busqueu Spain. No surt res. El país amb major presència històrica del catolicisme no té casos reconeguts.

I ara, si no ho heu fet, llegiu l’entrevista que us enllaçava abans. Sí, aquesta. Fins al final.

Guia per al respecte a la diversitat de creences a la via pública

portada_via_publica.jpg_1037699837

La Direcció general d’Afers religiosos de la Generalitat (DGAR) acaba de publicar una Guia per al respecte a la diversitat de creences a la via pública. És el quart títol de la col·lecció de guies sobre la diversitat religiosa. Els anteriors títols fan referència a la gestió d’aquesta qüestió als centres penitenciaris, als centres sanitaris i als centres educatius.

He fet una ullada a la Guia i m’ha semblat un bon recurs per a gestors municipals, que en alguns casos es deuen trobar sense massa referències sobre com s’han d’articular determinats usos de la via pública per part de les confessions religioses.

Una bona iniciativa que dóna continuïtat a una bona estratègia.

Funerals laics a Tarragona

Durruti5

Gràcies al nostre Director del Departament d’Hemeroteca hem pogut descobrir aquesta notícia a La Vanguardia on s’hi explica que aquest 2015 es van començar a celebrar funerals laics al Tanatori de Tarragona i que han tingut una molt bona acceptació, arribant a cobrir una desena part de les cerimònies que s’hi celebren (96 de 960).

I aquí no sabem si posar-nos contents per la notícia o posar-nos les mans al cap pel fet que fins fa quatre dies no hi havia cap servei disponible.

Val, sí que ho sabem. Ens n’alegrem molt per les famílies i les amistats que enguany han pogut celebrar el comiat que millor s’ajustava a la forma de pensar d’una persona estimada.

I ho lamentem per totes les altres que en anys anteriors no han pogut fer-ho.

I afegim: no costava tant fer un bé als vius.

PS: la foto és de l’enterrament del Durruti i l’he arreplegat d’aquí.

Feliç Solstici d’hivern

2a2fcc188c36fd60f9685562646d567b

Rastres Fotografia

Fa uns dies que l’Alcaldessa de Barcelona va dir que enguany l’Ajuntament convidaria a celebrar el solstici d’hivern i li van dir de tot per tot arreu: laïcista, ignorant, falsa radical… Fins i tot els imbècils d’intereconomia li van dir nazi, cosa que ella es va prendre a broma (ben fet).

Jo ja vaig fer un post parlant de com els cicles de la natura són el millor recurs simbòlic a l’abast de les autoritats públiques que aspirin a representar tothom. I la veritat, no tinc molt més a afegir-hi.

En tot cas, voldria recordar que totes les cultures han celebrat el solstici d’hivern, i que de fet el Nadal cristià és una de tantes superposicions que la religió va practicar per a substituir els cultes pagans per festes pròpies. En el cas dels romans, la festa era la del Sol Invictus i també es feien regals.

Si us fan gràcia aquestes coses de festes paganes, reciclatges divins, i coincidències astronòmiques, podeu mirar aquest vídeo. Només advertir-vos que forma part d’una sèrie de vídeos que expliquen coses bastant evidents com si tot formés part d’una gran conspiració. I jo les teories de la conspiració les puc trobar divertides, però poca cosa més.

Afegiria que en realitat ni l’arbre ni el Tió (ni tan sols els Reis Mags) són massa catòlics. L’arbre és un ritual de fertilitat la mar de raonable. I és que quan la natura mor i no sabem si els arbres tornaran a donar fruits, penjar-hi unes pomes falses per a recordar-los com anava això d’alimentar-nos, té tota la lògica del món. Lògica fantàstica, però lògica. I no diguem el Tió i la seva funció fertilitzadora. Per la via escatològica, concretament. A banda que Jesús no va néixer el més de desembre; probablement seria primavera o estiu.

I res d’això està en perill, perquè no és patrimoni de ningú. Cadascú ho celebra si ho vol, com vol i amb qui vol.

I dit tot això, tampoc cal que ens posem esplèndids mirant-nos tot aquest passat amb aires de superioritat moral. Sí, ja sabem que la inclinació de l’eix de la terra en la seva trajectòria el·líptica al voltant del sol és la causa de les estacions. I sí, també sabem que no depèn de nosaltres que això passi. Que no cal que encenguem focs tota la nit per a ajudar a la llum en el seu combat contra les tenebres. Que tampoc cal que fem rituals de fertilitat, perquè la primavera arribarà igualment. Més que superioritat moral o intel·lectual, a mi em desperta una gran fascinació i admiració per uns humans anteriors a nosaltres que sense els nostres coneixements van saber datar amb tanta precisió els cicles astronòmics. I el que és més important: van trobar una relació entre les estacions i el moviment dels astres.

Perquè també ells van fer un gran salt endavant en la capacitat d’interpretar i entendre el món. I allò que no entenien, ho van resoldre com bonament van poder, amb festes i rituals màgics. I nosaltres no ens diferenciem tant d’ells com ens pensem.

Perquè també nosaltres, avui en dia, seguim realitzant rituals innecessaris. I també nosaltres som presoners d’estranyes supersticions, de visions esbiaixades de la realitat. Tenim la capacitat d’utilitzar el mètode científic i hem pogut reivindicar lentament la raó com a brúixola existencial, és cert. Però el nostre coneixement és petit, comparat amb la immensitat de l’univers.

El que celebrem aquests dies són les limitacions i les angoixes de l’espècie humana. I la nostra capacitat de superar les nostres pròpies pors amb l’ajuda dels altres. No governem l’univers, només en som una petita part que molt lentament pren consciència de la seva relació amb l’absolut.

Bon solstici d’hivern i que el Sol Invicte us acompanyi.

yoda1La fotografia de la capçalera me l’ha cedit en Gerard García, un dels tipus més pagans que conec. Podeu trobar les seves increïbles fotografies a http://www.rastres.cat.

La laïcitat als programes electorals

religio_eleccions_generals_2015

Ahir vaig dir que em feia mandra fer un buidat dels programes electorals i era cert.

El que no em fa tanta mandra és enllaçar el buidat que n’han fet des de Catalunya Religió.

Seguiu la pista.

Post facilitat per Ramon Bassas.