A propòsit de Gallardón

Es fa difícil resumir en un sol post el profund atac a la llibertat de pensament que suposa la nova llei de l’avortament que ha imposat el govern del PP. Es fa difícil i em sembla que no aportaria gran cosa. L’agressió a les dones i a la seva capacitat d’obrar segons la seva consciència en un tema tan delicat com el de l’avortament és d’una magnitud i ha impactat tant en el meu entorn social que no crec que pugui afegir gran cosa.

Però m’ha fet pensar en la necessària (i per desgràcia, escassa) coordinació dels moviments laics i els moviments feministes.

I posats a mirar de mantenir un cert to constructiu (cosa complicada aquests dies), m’ha semblat oportú recordar que la primera manifestació de dones de la història de Catalunya es va convocar per reivindicar la llibertat de consciència. Corria 1910 i entre deu i quinze mil dones es van trobar a la Plaça Urquinaona per anar juntes fins al Govern Civil a entregar un manifest en favor de la llibertat de consciència recolzat per 25.000 signatures.

El moviment feminista havia arrencat anys abans a Barcelona amb la fundació el 1891 de la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona, la primera iniciativa d’aquest tipus a Espanya. Una entitat dedicada a la instrucció de les dones i a la reivindicació dels seus drets que va ser fundada per la maçona Ángeles López de Ayala, l’anarquista Teresa Claramunt i l’espiritista Amalia Domingo Soler.

És contra tota aquesta tradició, la de l’emancipació de les dones i la llibertat de consciència, que actuen els Gallardón, els Fernández Díaz, els Rouco Varela i companyia. No ho perdem de vista.

Del poder de l’espiritisme en tinc bastants dubtes, però si l’Amalia encara ronda per allà dalt espero que li faci passar unes nits ben magres al Gallardón. Dit això amb to positiu, faltaria més.

La foto és de la manifestació de 1910.

París 1523

Tot i que el concepte modern de laïcitat té el seu origen en els debats sobre la llei d’educació de la III República francesa (dècada de 1880), és evident que les nocions de neutralitat, tolerància i llibertat de consciència tenen un origen molt anterior.  De fet, el concepte de laïcitat és la formulació que donem actualment al principi polític que fa possible aquestes aspiracions.

Fa uns mesos un amic em va deixar el llibre “Antiguos Documentos Masónicos” i em va assenyalar com de moderns semblaven alguns textos. En particular el que porta per títol “Principios básicos constitutivos de la Francmasonería aprobados en la Asamblea General de los francmasones que se reunió en París en el año de 1523“. Estem parlant de principis del s.XVI. Només fa dos anys de la Dieta de Worms, falten 32 anys per a la Pau d’Augsburg, 75 per a l’Edicte de Nantes, 87 per a que Galileu publiqui els seus treballs, 125 per a la Pau de Westfalia, 128 per a la publicació del Leviathan, 147 per a la publicació del Tractat Teològico-Polític, 166 per a la publicació de la Carta sobre la Tolerància de Locke, 244 per al Tractat sobre la tolerància de Voltaire, 253 per a la Declaració de Drets de Virgínia, 349 per a la Llei francesa d’educació i 382 per a la Llei de laïcitat, 408 per a la Segona República Espanyola i 490 per al dia d’avui.

De fet, la francmaçoneria considera que el seu document fundacional són les Constitucions d’Anderson, aprovades el 1723. Però aquest text de 1523 és d’una modernitat aclaparadora.

En copio alguns fragments:

4. Es costumbre antigua, firme e inviolable, no admitir como francmasones a sus enemigos naturales que son: los clérigos de las religiones, los poseedores de títulos y privilegios de las castas de la nobleza y los hombres que tienen convicciones contrarias a los principios de la Francmasonería, salvo en los casos de rebeldía de estos contra la ideología de los grupos mencionados.

6. Unión, solidaridad y Cooperación son los principios de la organización interna de la Francmasonería.

Son deberes primordiales de los Francmasones, pugnar:

10. Por el reconocimiento del principio de la separación de la filosofía de la teología.

11. Por la libertad de pensamiento y de investigación científica.

12. Por la aplicación del método científico experimental en la filosofía.

13. Por el intercambio de los conocimientos y de las prácticas entre los hombres para el bien propio y de la humanidad.

14. Por la libertad de conciencia religiosa y la prohibición absoluta a los clérigos de inmiscuirse en los asuntos políticos.

17. Por los derechos de los pueblos de gobernarse libremente, según sus leyes y costumbres.

Otras disposiciones constitucionales:

25. Entre los Francmasones y sus asociaciones no pueden existir diferencias basadas en la distinción de razas, color o nacionalidad.

26. Los principios de Universalidad, Cosmopolitismo, Libertad (no-esclavitud), Igualdad (ante las posibilidades) y Fraternidad (como base de relaciones entre los hombres) son las metas de la Francmasonería.

27. Como producto del pensamiento filosófico progresista, los conceptos básicos de la Francmasonería son sagrados e inviolables. Estos preceptos no pueden estar en contraposición con los progresos de las Ciencias ni con las ideas avanzadas de épocas posteriores; por lo tanto, los Francmasones no pueden tergiversarlos ni omitirlos, sin perder su calidad de progresistas y de Francmasones.

I acaba així

“Por el triunfo de la Verdad científicamente demostrable, por el progreso del Género Humano, por la Unión, la Solidaridad y la Cooperación entre los Francmasones y por la fraternidad Universal”